comissió europea
procés sobiranista
Crida europea per Catalunya
Diputats del Regne Unit, Irlanda i Estònia reclamen solucions polítiques i defensen la celebració de l’1-O
La Comissió es nega a fer de mediadora i indigna els corresponsals a Brussel·les
Brussel·les es resisteix a apostar, almenys públicament, pel diàleg entre Catalunya i Espanya, però cada cop li costa més continuar amagant el cap sota l’ala mentre creix el suport al referèndum a Londres, Dublín i Tallinn, i especialment entre la premsa internacional.
El portaveu de la Comissió Europea (CE), Margaritis Schinas, es va enfrontar ahir a una pluja de preguntes dels corresponsals internacionals sobre la reacció del govern espanyol davant del referèndum de l’1-O. Com un mur infranquejable, Schinas va ser implacable i va repetir una vegada i una altra el missatge institucional de “no comment” i de respecte pel “marc constitucional” d’Espanya tot i la insistència dels periodistes, que li preguntaven pels drets fonamentals, per la incongruència d’opinar sobre altres països europeus i no sobre Espanya i pel risc que Madrid tregui els tancs.
Schinas va insistir reiteradament en les seves respostes que la CE “no té res a afegir” al que ja han dit anteriorment comissaris com Frans Timmermans i Valdis Dombrovskis: que el que passa a Catalunya és un “afer intern” espanyol i que cal respectar “el marc constitucional i la llei”. Quan El Punt Avui li va preguntar si la CE respecta que les autoritats espanyoles hagin detingut catorze alts càrrecs de la Generalitat, el portaveu no va voler contestar i va dir que “ja havia respost”. Tampoc va voler aclarir si els ciutadans catalans que esperen algun tipus de mediació europea per part de la institució han de perdre les esperances. Hauran de continuar esperant. La resposta de la CE és “insuficient” i “decebedora”, va admetre el representant permanent del govern català davant la UE, Amadeu Altafaj, que havia estat, també, portaveu de la CE.
També decebuts van acabar ahir molts periodistes internacionals, que durant anys han evitat implicar-se en les preguntes sobre Catalunya, però que van decidir entrar al joc, i van acabar indignats pels silencis de la Comissió. Més de deu minuts va durar l’estira-i-arronsa entre Schinas i els corresponsals. Periodistes estrangers com ara un dels degans a Brussel·les, l’italià Lorenzo Consoli, van avisar que els catalans estan “sent privats del dret a expressar-se” i que la qüestió ja toca els “drets fonamentals”. “Quan direu alguna cosa?”, van preguntar des d’una agència francesa. “De debò que no direu res?”, va replicar un corresponsal de Le Soir. Però Schinas no feia sinó repetir el mateix mantra: afer intern i Constitució.
Jean-Claude Juncker sempre ha dit que aquesta és la Comissió més política que hi ha hagut mai. Amb relació al conflicte entre el govern català i l’espanyol, però, l’executiu europeu fa com si sentís ploure. “I si el govern espanyol treu les forces armades als carrers de Catalunya?”, va preguntar un altre corresponsal europeu. “Mai hem respost preguntes sobre especulacions ni imaginem coses; no em vull llançar a fer aquest exercici”, va retirar Schinas. L’article 7 del Tractat de la UE permet suspendre el dret de vot d’un estat membre si es considera que “hi ha un clar risc” d’incompliment dels valors establerts en el mateix tractat, entre els quals hi ha llibertat, democràcia, estat de dret i respecte pels drets humans, incloent-hi els drets de les minories. Per tant, les institucions europees poden interferir quan els drets fonamentals estiguin en perill. Quin és el grau de risc que Brussel·les considera suficient per passar a tenir un rol mediador continua sent una incògnita.
Petició del Sinn Féin
Mentre que la Comissió i els principals ministeris d’Afers Estrangers europeus callen, els parlaments comencen a trencar el silenci. El Dáil, la cambra irlandesa, va debatre ahir sobre la situació a Catalunya a petició del Sinn Féin, mentre que a Londres una vintena de diputats i lords van publicar una carta per reclamar que es permeti la celebració de l’1-O “sense més obstacles”. A Estònia, país que exerceix la presidència de la Unió Europea (UE), cinc parlamentaris del Grup de Suport a Catalunya van instar el govern espanyol a “iniciar un diàleg amb les autoritats catalanes” per poder arribar a “una solució pacífica” i “basada en el respecte”. Entre els diputats que signaven la carta, dirigida a Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, hi ha Helmut Hellemaa i Erki Savisaar, del Partit de Centre Estonià, el grup polític que lidera el govern.
A l’eurocambra també comencen a ressonar veus crítiques amb l’immobilisme dels diversos socis europeus. “Realment, hi ha una batalla en contra del poble català”, alertava Bart Staes en el programa Via Europa d’El Punt Avui TV fa només uns dies. Eurodiputats que habitualment defensen el dret dels catalans a decidir, com la socialista Ana Gomes i l’irlandès del Sinn Féin Matt Carthy, han expressat el seu rebuig cap al govern de Rajoy, però hi ha noves veus que s’estan afegint a les crítiques, com l’eurodiputada danesa Rina Ronja, que ahir piulava a Twitter: “Quan el govern espanyol utilitza els militars perquè els ciutadans volen ser escoltats, hem de dir prou!”
Mentrestant, a les files conservadores de l’eurocambra, és evident que es respira preocupació. “La tensió continua pujant a Barcelona. Si segueix així, es pot arribar a un punt de no retorn. I després, què?”, es preguntava Artis Pabriks, exministre de Defensa i Afers Estrangers de Letònia i actual eurodiputat al grup del Partit Popular Europeu.
LES FRASES
Sturgeon reclama que l’Estat respecti el dret a votar
La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va reclamar ahir respecte pel dret de Catalunya a l’autodeterminació. En una intervenció al Parlament escocès, a Edimburg, la cap de govern va reconèixer que “preocupa a tot arreu” que l’Estat espanyol “negui el dret d’un poble a expressar democràticament la seva voluntat”. “El dret a decidir és un principi internacional important i espero que es respecti a Catalunya i a tot el món”, hi va afegir. Sturgeon va recordar que l’acord entre Londres i Edimburg per celebrar el referèndum del 18 de setembre del 2014 és un “exemple brillant” que “podria ser utilitzat”a l’Estat espanyol. “És totalment legítim que Espanya s’oposi a la independència de Catalunya. El que crec que preocupa a tot arreu és que un estat negui el dret d’un poble a expressar democràticament la seva voluntat”, va dir la mandatària en el ple del Parlament de Holyrood. La seva intervenció va tenir lloc després que la responsable d’Afers Estrangers del seu govern, Fiona Hyslop, emetés un comunicat dissabte per reclamar respecte pel dret a l’autodeterminació català.
L’exprimer ministre escocès Alex Salmond va piular una foto amb la portada del diari The National, que ahir duia un sí gegant amb la bandera catalana. “Defenso el dret a decidir dels catalans”, va dir. Hores més tard, hi va haver una marxa a Glasgow en favor de la sobirania catalana.
