El Saló de Cent, novament obert als ciutadans

L'Ajuntament de Barcelona ha reobert aquest diumenge a les 10 hores el Saló de Cent perquè tots els ciutadans que ho desitgin s'apropin a signar el llibre de condolences en suport als familiars de les víctimes i als ferits per l'atemptat terrorista a la capital catalana i a Cambrils (Tarragona). En el llibre ja han deixat els seus missatge més de 2. 200 persones, entre els quals destaquen els Reis, que ho van signar aquest dissabte després de fer una ofrena floral en La Rambla, així com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría; la consellera de Governació, Meritxell Borrell, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, entre altres autoritats. Així, el Saló de Cent de l'Ajuntament es va convertir des de primera hora en origen d'una llarga cua que va discórrer per les escales del palau i el carrer Ciutat fins al carrer Templers.

La Rachel és anglesa, però fa anys que viu a Barcelona. Ahir es va acostar al Saló de Cent per signar en el llibre de condol habilitat per l’Ajuntament dissabte i diumenge de 10 del matí a 8 del vespre, horari ampliat ahir per la gran afluència. Rachel carregava una motxilla amb centenars de paperetes dibuixades a mà amb el missatge “te quiero” que, després, va anar a col·locar al llarg de la Rambla. La Rachel és una dels prop de tres mil persones (2.745) que ahir van passar pel saló destinat als actes més solemnes de l’Ajuntament. Entre la gent, hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va agrair a l’alcaldessa, Ada Colau, el gest d’habilitar una sala de vetlla.

També hi van passar altres personalitats com els reis espanyols, Felip VI i Letizia, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i l’expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall. Però també, i principalment, molta gent anònima. Hi havia gent de tots colors i condicions, un degoteig heterogeni, com si les Rambles s’haguessin colat per un dia al Saló de Cent. Va ser una processó en respectuós silenci, sense immutar-se per la calor ni la cua constant (de fins a una hora i mitja) i, en molts casos, amb els ulls plorosos. La Maria, una antiga veïna del barri Gòtic, entre sanglots, tot just encertava a expressar la seva consternació pel que va passar “a la Rambla de tothom, del món, no només de Barcelona”. També van voler expressar el seu missatge de suport a les víctimes molts ciutadans musulmans, com la família de la Maria José Queral i els seus fills Karami i Bakary Singateh, nascuts a Catalunya de pare gambià. Tots tres van voler deixar clar que els terroristes “no representen de cap manera l’islam”, deia commoguda la Maria José, vestida amb el vel que marca la seva religió i motiu desencadenant, admetia, d’alguna situació de rebuig: “Perquè hi ha persones que et tracten pitjor per ser musulmana, però entra dins el guió.” Davant aquestes persones “cal explicar de la millor manera possible que això no es correspon amb l’islam”, hi afegien amb serenor els dos fills. També es tapaven el cap amb un vel l’Ester i la Laura, totes dues catalanes de naixement i musulmanes d’adopció, i l’Azra Pasic, vinguda fa 22 anys de Bòsnia i Hercegovina. Totes tres hi van signar per expressar, explicava l’Azra, “el nostre suport amb les víctimes i, alhora, el nostre granet de sorra per reivindicar la convivència i el respecte”. Un missatge de pau també va ser el protagonista de la primera firma del dia, la de l’alcaldessa, Ada Colau: “Avui més que mai som una ciutat que aposta per l’amor, per l’acollida i per la vida”, va expressar. Les paraules d’esperança, més enllà de la tristor present en tot moment al noble saló de l’ajuntament, també van ser una constant. Famílies senceres com la de la Maria i els seus pares Maria Jesús i Pere, vinguts com molts altres de fora de Barcelona (en aquest cas, del Papiol) es van acostar per signar al llibre de condol i passejar per la Rambla en homenatge a les víctimes dels atemptats. La Maria, de 23 anys i resident a Alemanya, diu de manera contundent i emocionada: “No tenim por, i tot i que sigui dur, el que cal és seguir endavant.” És un missatge semblant al que vol expressar l’Amalia, natural de Romania i veïna de Barcelona des de fa molts anys, que aposta perquè a pesar de tot “la vida segueixi amb els ànims de sempre”. Les paraules por i inseguretat es resistien ahir entre els presents, però alguns com el Toni, d’Eivissa, es lamenten: “Potser no hem sabut estar prou alerta.” I en el fons, entre tots els qui ahir signaven al llibre de condol hi havia una mateixa sensació que posaven en paraules la Judit i el Mario: “Tots hem passejat alguna vegada per les Rambles, tots podríem haver estat víctimes dels atemptats.” Tots. Fins i tot els turistes que ahir van fer un parèntesi per acostar-se al Saló de Cent, com la sud-coreana Mibeon Kim, que va arribar a Barcelona després dels atemptats però que ahir va voler commemorar les víctimes.