L’entorn volàtil de Donald Trump

Per les xarxes socials circulava divendres una imatge del Despatx Oval: la fotografia de Donald Trump fent les primeres trucades a líders mundials. A banda del president, hi apareixen cinc persones més: cinc homes blancs que integraven el nucli de poder de la Casa Blanca. A dia d’avui només queda el vicepresident, Mike Pence. La resta són història.

Avui, fa set mesos que Trump és president dels EUA. Superada la sorpresa de la seva elecció, el país s’ha acostumat a viure en la crisi constant, en gran part per les lluites caïnites d’una Casa Blanca incapaç de mantenir-se unida i d’un líder que crea crisis amb discursos fora de to i decisions impopulars.

L’administració no ha sabut amagar els problemes interns, fet que ha derivat en múltiples sacsejades de personal, terratrèmols causats per les ganivetades a l’esquena entre els grupuscles heterogenis que envolten el president.

En només set mesos, Trump ha canviat de cap de comunicació (dues vegades), assessor en seguretat nacional, cap de gabinet, portaveu i cap d’estratègia; i ha acomiadat de manera violenta el director de l’FBI i la fiscal general interina. A Washington domina la sensació que cap càrrec de la Casa Blanca és segur, i les travesses sobre qui serà el següent de caure són un joc habitual.

El primer de caure va ser Michael Flynn. En només 24 dies, l’exgeneral, esquitxat per la trama russa i en haver-se desemmascarat que va mentir al vicepresident, va veure com Trump el convidava a dimitir. L’estiu ha estat una escabetxada. Les humiliacions al Congrés demanaven represàlies i les víctimes van ser les dues figures més lligades al Partit Republicà: el portaveu Sean Spicer i, després, el cap de gabinet Reince Priebus.

Dies després, el fanfarró Anthony Scaramucci, la figura altisonant que havia de guiar la nova comunicació d’una administració en caiguda lliure, era víctima de la seva pròpia arrogància. Abans-d’ahir, divendres, enmig de la crisi creada pel president i la incapacitat de criticar els moviments d’ultradreta i racistes del país, l’home que representava aquests idearis, Stephen Bannon, agafava les poques coses del seu auster despatx i tornava a la vida civil.

L’ala oest de la Casa Blanca és un niu d’intranquil·litat i nervis. Trump no pot redreçar una presidència de la qual només es recorden escàndols. En més de mig any encara no ha sumat cap triomf.

I, mentrestant, el cercle d’influència es redueix. En el camí ha perdut (o deixat caure) les figures que l’ajudaven en la relació tant amb l’establishment del Partit Republicà com amb la base electoral dominada per la ultradreta.

A Trump només li queda la lleialtat familiar de la seva filla Ivanka i el gendre, Jared Kushner, a banda del nouvingut John Kelly, cap de gabinet que s’està encarregant de fer neteja amb mà ferma militar.