procés sobiranista
Diverses veus dels comuns de Ponent aposten per involucrar-se en l’1-O
L’excoordinador d’ICV reclama fer campanya i votar en el referèndum
El diputat Moya també anuncia que votarà, “sigui referèndum o mobilització”
L’excoordinador d’ICV a les terres de Lleida, Joan Miquel Ballesté, ha publicat a les xarxes socials un breu article amb el títol, ben explícit, Jo sí votaré. Ballesté, que ara no té càrrec orgànic al partit però que és membre de Catalunya en Comú, militant d’ICV i un dels signants del Pacte Local pel Referèndum a Lleida, ha volgut respondre així al manifest publicat fa uns dies per un grup de personalitats de Catalunya en Comú contra la participació en el referèndum. Ballesté desvela que “tot i estar molt allunat d’alguns dels votants del sí, que tenen una concepció del país mercantilista i fins i tot etnicista”, votarà l’1-O i segurament votarà sí.
Ballesté diu entendre i compartir els seus companys que volen votar i que segurament votaran no, i també valora que potser no tindrà les garanties i el caràcter vinculant que hauria de tenir per l’oposició de l’Estat. Però entén els que criden a no votar: “Especialment em dol que altres companys no vulguin votar.” Segons Ballesté, “es pot criticar i ser molt dur amb el procés”, però a l’hora de votar “hem de ser-hi tots, especialment els que ens hem fet un fart de demanar un referèndum, no podem defugir de participar-hi”.
Al contrari que en altres territoris, la direcció d’ICV i d’En Comú Podem ha tingut al capdavant persones de perfil sobiranista. Ballesté va ser rellevat el 2015 per una coordinadora compartida amb la senadora Sara Vilà, del corrent intern Compromís per la Independència. Vilà, que ara també és membre de la coordinadora nacional de Catalunya en Comú, s’expressa d’una manera més prudent i en la línia del que va marcar la direcció nacional, que ha ajornat la decisió de donar suport com a organització al referèndum a una votació interna al setembre. “Dins de l’espai d’ICV i de Catalunya en Comú hi ha gent molt diversa: gent que defensa que aquest referèndum és l’únic viable de moment i que per tant cal implicar-s’hi, i d’altres que creuen que no és fa un referèndum sinó una operació de l’espai polític de JxS i l’antiga Convergència per allargar el seu cicle polític.” “Com sempre la posició més sensata és la del mig, i és per la qual hem optat, que és reconèixer que no és un referèndum amb totes les garanties, per culpa del blocatge del Partit Popular, i esperar que es convoqui per saber si reuneix totes les garanties i interpel·la tots els ciutadans”.
Vilà observa que hi ha militants del sector dels comuns que “comencen a estar molt cansats del tema nacional”, per la “pressió desmesurada” a què se’ls sotmet des del món sobiranista, a vegades amb insults a les xarxes socials.
Participació crítica
El diputat per Lleida d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Moya, també és un declarat independentista. Ahir va explicar que “per culpa de l’oposició del govern de l’Estat, que farà servir tota la seva força judicial i amenaces, s’assembla més a una mobilització que a un referèndum vinculant, que és el que haurem de fer més endavant.” Però ell aposta per, “tot i això”, participar “en aquesta mobilització, consulta, o el que s’arribi a fer i que no serà suficient”. “Aniré a votar, com he estat fent cada Diada i des que vaig impulsar les consultes populars al meu poble”, ha dit Moya.
Els militants i votants dels comuns a Ponent són, segons fonts dels grup, “més independentistes a comarques i menys a la ciutat de Lleida”, on van ser la força més votades a les espanyoles. Tot i això, els adherits al Comú de Lleida, amb dos regidors a la Paeria i vinculats a Catalunya en Comú, van decidir amb el 88% dels vots que el grup doni suport al referèndum.
Ros s’erigeix en cap visible contra el referèndum
El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Lleida presentarà en el ple de divendres una moció en què es demana a la Generalitat que prioritzi “la recuperació social i la lluita contra la pobresa generada en els col·lectius més febles de la societat en el període de crisi”. Segons la portaveu socialista, Montse Mínguez, “el govern ha prioritzat durant les dues darreres legislatures la independència com a objectiu únic mentre la societat pateix les conseqüències d’una crisi econòmica, social i institucional”. La moció, que coincidirà amb la que presentarà el PDeCAT per demanar que es convidi a l’1-O les ciutats agermanades amb Lleida, significa una passa endavant de l’alcalde, Àngel Ros, i del PSC de Lleida contra la independència i el referèndum. El paer en cap ja ha repetit moltes vegades que l’Ajuntament de Lleida no donarà suport a la consulta perquè la considerar il·legal i que només accepta el marc legal espanyol. L’estratègia es va confirmar en el ple de l’estat de la ciutat, al juny, quan el PSC, C’s i el PP van rebutjar la proposta de la Crida-CUP que demanava col·laboració municipal en el referèndum. La moció del PSC també cerca de posar en evidència les retallades en serveis socials i educatius.
