Política

ERC i PDeCAT mantenen que “l’Operació Catalunya” va existir, es va pagar amb diners públics i que Rajoy n’estava al cas

Presenten les conclusions de la comissió d’investigació i demanen a la fiscalia que actuï

Els grups d’ERC i PDeCAT han presentat les conclusions relatives a la comissió d’investigació de l’ús partidista del Ministeri de l’Interior sota el mandat de Jorge Fernández Díaz, i més concretament, de “l’Operació Catalunya”.

Ambdues formacions asseguren que, després d’escoltar les compareixences, poden afirmar l’existència d’una “policia patriòtica”, que l’operació contra polítics independentistes va existir, es va pagar amb fons públics i que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, n’estava al cas.

També sostenen que es van generar informacions “falses i difamatòries” contra polítics (com és el cas de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias) i que existia “la connivència” d’alguns mitjans per publicar-les. Per tot plegat, demanen que les conclusions es remetin a la fiscalia per si considera que ha d’actuar. Les conclusions s’hauran de posar en comú entre tots els grups i el termini per consensuar un redactat acaba el 31 de juliol.

La comissió d’investigació sobre “l’Operació Catalunya” va començar el 9 de març i des de llavors han comparegut al Congrés dels Diputats l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso; l’exdirector de la policia estatal, Ignacio Cosidó; i els excomissaris Eugenio Pino i José Ignacio Fuentes Gago.

Alguns grups van voler portar també el president espanyol, Mariano Rajoy, el seu cap de gabinet, Jordi Moragas i l’excap del PPC i membre de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez Camacho, però no van obtenir el suport majoritari dels grups.

Ara, la comissió s’ha donat per tancada. Un fet que ambdós grups han lamentat. El termini per presentar conclusions acaba aquest dilluns al vespre i els diferents partits tenen fins al 31 de juliol per intentar consensuar un redactat.

ERC i PDeCAT han coincidit en afirmar que, després d’escoltar les compareixences, ha quedat acreditat que va existir una “operació Catalunya”, que es va pagar amb fons públics, que el president Mariano Rajoy n’estava al corrent i que es van crear proves falses per acusar i difamar polítics sobiranistes, com Junqueras, Mas o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

Els dos partits afirmen que en aquesta operació hi estaven involucrats tant càrrecs públics com funcionaris d’Interior i membres d’altres institucions com l’Oficina Antifrau de Catalunya i la mateixa judicatura. Per això, des d’ERC denuncien que no hi ha hagut separació de poders. Per part del PDeCAT, asseguren que és un dels “escàndols més grans de la democràcia” i, ambdós, assenyalen també que l’exministre Fernández Díaz estava al centre de la trama i que Rajoy n’era coneixedor.

Insten la fiscalia a actuar

Per part del PDeCAT, sostenen que durant el mandat de Fernández Díaz es van destinar recursos econòmics i humans a actuar com a “policia política” i per “generar espais mediàtics contraris als rivals polítics del PP”. Així mateix, asseguren que el ministeri va donar ordre de generar informacions falses contra Mas, Junqueras o Trias.

Un fet que, segons el PDeCAT, es va produir a les portes d’unes eleccions i que podria considerar-se un delicte electoral. Per això, proposen que aquestes conclusions siguin remeses a la fiscalia. Una posició que també mantenen els republicans, que demanen que la Mesa del Congrés doni trasllat d’aquestes conclusions al Ministeri Fiscal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones, tot i no respectar-los

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA