La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina (però també amb la Unió Europea i el Canadà) pot afectar a curt termini l’economia global, va anunciar ahir el Fons Monetari Internacional (FMI), que, amb tot, va confirmar que espera que el creixement mundial per al 2018 sigui del 3,9% tal com estava previst. “El risc que les tensions comercials s’intensifiquin i impactin de forma negativa en la confiança i en la inversió representa la major amenaça per al creixement mundial a curt termini”, va dir Maurice Obstfeld, economista en cap de l’FMI. Per al 2019, l’organisme internacional també manté la previsió de creixement del 3,9%. Pel que fa a l’Estat espanyol, en aquests dos anys manté la previsió de creixement d’un 2,8% per al 2018 i un 2,2% per a l’any que ve, bastant per sobre del seu entorn. Però, a escala global, “evitar mesures proteccionistes i trobar una solució cooperativa que promogui el creixement del comerç de béns i serveis continua sent essencial per preservar l’expansió global”, hi va afegir Obstfeld.

La projecció per als EUA és d’un 2,9% gràcies a l’embranzida de la reforma fiscal de finals del 2017, que va facilitar una baixada d’impostos per a les empreses i les famílies. En canvi, l’FMI va reduir l’expansió prevista per a la zona euro en 0,2 punts i la deixa ara en un 2,2% a causa dels pronòstics més baixos per a països com Alemanya (-0,3 punts i es queda en un 2,2%), França (-0,3 punts i es queda en un 1,8%) i Itàlia (-0,3 punts i passa a un 1,2%). Pel que fa al Regne Unit, que tenia una previsió de creixement de l’1,4%, els termes del Brexit continuen sent incerts, tot i que l’FMI fa mesos que presta especial atenció a l’evolució de l’economia britànica.

On sí que hi ha una retallada és a l’Amèrica Llatina, que baixa a l’1,6% el 2018 i al 2,6% el 2019, dues i quatre dècimes menys respectivament respecte als càlculs de l’abril per l’alentiment de l’economia a l’Argentina, el Brasil i Mèxic.

L’FMI va indicar també que les tensions geopolítiques han apujat el preu del petroli i això beneficia els països exportadors com ara Rússia i la zona del Pròxim Orient.

Per altra banda, la Xina i la Unió Europea van escenificar ahir a Pequín una aposta conjunta de rebuig de la guerra comercial i reclamen una reforma pactada de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que eviti el caos en el sistema polític i econòmic internacional. La vintena cimera de líders de la Xina i de Brussel·les va mostrar, més enllà d’habituals diferències sobre inversions i accés als mercats, l’objectiu comú de buscar solucions a la decisió unilateral del president dels EUA, Donald Trump, d’imposar aranzels a les importacions. En aquest sentit, es va fer una crida a Trump i també a Vladímir Putin perquè es torni a l’ordre internacional pactat.