Política

Rajoy s’enroca per si Sánchez falla

El president espanyol insisteix a esgotar la legislatura i acusa el socialista de voler “debilitar Espanya” creant un front amb els independentistes

Cs rebutja la moció i Iglesias avança que no hi posa condicions

Tardà exigeix al socialista que es desdigui de les “ofenses”
El candidat no es fixa un horitzó per convocar eleccions

Mariano Rajoy ha estat, una vegada més, previsible: no ha fet res. Ha escollit el seu camí habitual, que és atrinxerar-se a La Moncloa i esperar el fracàs del seus rivals. En aquest cas, que la moció de censura presentada pel líder socialista, Pedro Sánchez, quedi en no res i que, al damunt, serveixi perquè tots plegats entrin en una guerra acarnissada que els acabi desgastant. De moment, el cap de l’executiu espanyol aprofitava la conjuntura per marcar territori i recordar al seu electorat quins poden ser els companys de viatge de l’aspirant a desallotjar-lo de La Moncloa. “Vol ser president del govern a qualsevol preu.” “Qualsevol dia el veurem pactant amb Puigdemont”, reblava. L’aventura que engega ara el secretari del PSOE pot semblar incerta i, com el PP i Cs confien que passi, pot acabar fracassant. Però els números li surten, i Sánchez ja va avançar ahir que no té intenció d’imposar-se unes línies vermelles –no acceptar el vot dels diputats independentistes catalans– que el febrer del 2015 el van deixar en mans d’Albert Rivera i de Pablo Iglesias i li van impedir accedir a la presidència, forçant unes noves eleccions estatals.

Després que Cs ja hagi avançat que amb ells no hi comptin per a aquesta operació, el PSOE aquest cop té una opció de guanyar la partida si es capaç de reunir Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i PNB en una mateixa votació. La suma de tots plegats supera els 176 vots necessaris per a la majoria absoluta. I, amb molts matisos i algunes condicions, una bona part d’aquestes formacions no van dubtar ahir que la prioritat ara és desallotjar el PP del poder.

Governar fins al 2020

La sentència de la primera part de la Gürtel, que condemna el PP com a partit per haver-se lucrat, i dibuixa una etapa de disbauxa en què dirigents d’aquesta formació, en connivència amb empresaris sense escrúpols, saquejaven les arques públiques i s’embutxacaven comissions il·legals, ha provocat un tsunami en la política espanyola de conseqüències imprevisibles. De fet, hi ha qui assegura que encara que Rajoy se’n surti una vegada més, en cap cas podria complir l’objectiu que va tornar a reiterar ahir d’esgotar la legislatura i governar fins al 2020. Aquesta, va dir, és l’única alternativa per garantir l’estabilitat econòmica, política i social. Perquè la moció “debilita Espanya i debilita clarament els interessos dels espanyols”, etzibava. Rajoy, doncs, ni tan sols sortia a demanar perdó –“ho he fet fins a la sacietat”–, ni acceptava que l’Audiencia Nacional li digui en la sentència que el seu testimoni en el judici no resultava creïble: “Qui reparteix certificats de credibilitat a Espanya? Jo crec que els reparteixen els ciutadans.” L’objectiu de la seva compareixença era alertar el PSOE que els seus plans de constituir un govern sorgit dels vots dels independentistes “és inviable”. “I Sánchez ho sap, però tant li fa!”, emfasitzava.

Sigui com sigui, Sánchez ahir va tirar pel dret i va registrar la moció al Congrés sense encomanar-se a la direcció del partit. Des del seu retorn a la secretaria general, ha procurat escombrar la dissidència interna i s’ha garantit el màxim control minvant la capacitat de decisió dins els òrgans estatals dels principals líders territorials, i això li va permetre jugar amb el factor sorpresa. Tant és així que, abans de reunir la direcció, ja havia registrat al Congrés una proposta de moció de censura que tot el partit admetia, això sí, que era “inevitable”. “No teníem cap més sortida.” A migdia, el candidat compareixia per anunciar els fets consumats i que obria la porta a tots els grups de la cambra que li vulguin fer costat.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va aplaudir la iniciativa i va avançar-li el seu suport sense condicions. En canvi, la rèplica immediata de Cs va ser excloure’s d’un futur acord i anunciar la intenció de plantejar una iniciativa pròpia. Això sí, el grup només té 32 diputats i se’n requereixen 35 per impulsar-la.

Candidat de palla

Davant el panorama actual, el partit de Rivera només vol forçar Rajoy a anar a eleccions i, en tot cas, només concep donar suport a una moció si és instrumental, és a dir, presentant un candidat de palla que tingui com a únic objectiu convocar a les urnes de manera immediata. Però aquesta no és la intenció de Sánchez, que va suggerir que vol quedar-se una temporada al govern –no va fixar cap límit electoral– per resoldre les qüestions més urgents, sobretot en l’àmbit de l’agenda social.

Això sí, tot i apel·lar als vots del PDeCAT i d’ERC, va voler deixar-los clar que el seu executiu –que pretén que sigui només del PSOE, sense cap mena de coalició– tindrà com a objectiu “complir i fer complir la Constitució”, i que actuarà en defensa “de la sobirania nacional, la integritat territorial i la convivència entre els pobles d’Espanya”. Les últimes compareixences de Sánchez han estat marcades per la duresa del discurs contra l’elecció com a nou president de la Generalitat de Quim Torra, al qual ha titllat reiteradament de “racista i xenòfob”. Aquestes referències i el seu suport a Rajoy en les mesures impulsades des de l’1-O, no les va passar per alt el portaveu de JuntsxCat, Eduard Pujol, que es va desmarcar de la seva moció preguntant-se què hi guanya Catalunya “substituint un president del 155 per un altre president del 155”. En canvi, el portaveu al Congrés del PDeCAT s’obria al diàleg, si bé avisava que la seva formació en cap cas no compartiria vot amb Cs.

Des d’ERC, Joan Tardà reiterava la disposició a avalar la moció de censura, si bé instava Sánchez a “corregir” la recent deriva de “catalanofòbia”, entrant en competició amb el PP i Cs, i a “desdir-se d’algunes ofenses molt vergonyants”.

Matemàticament, però, si aquest és el front que finalment prospera, la disposició del PNB serà cabdal. El grup basc, que acaba de donar suport a uns comptes de l’Estat per al 2018 que li són força favorables, recela del futur d’aquest acord i, a hores d’ara, opta per mostrar una posició ambigua pel que fa al sentit del seu futur vot.

LES FRASES

Sánchez vol ser president a qualsevol preu i amb qui sigui. El veurem pactant amb Puigdemont
Mariano Rajoy
president del govern espanyol
Volem una moció instrumental per convocar eleccions. En aquesta moció no hi serà Ciutadans
José Manuel Villegas
secretari general de cs
Serà un govern del PSOE per defensar la Constitució, la sobirania nacional i la integritat territorial
Pedro Sánchez
SECRETARI GENERAL DEL PSOE
Nosaltres estem disposats a posar els nostres vots per desallotjar el PP del govern d’Espanya
Pablo Iglesias
secretari general de podem
Sánchez haurà de corregir i desdir-se d’algunes ofenses dels darrers dies molt vergonyants
Joan Tardà
portaveu d’erc al congrés
La necessitat d’higiene democràtica demana que Rajoy no estigui al capdavant del govern espanyol
Carles Campuzano
portaveu del pdecat al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia