Política

francesc cabana

Quadern d’economia

Polítics tècnics

Han de conèixer molt bé la seva feina i ser d’entre els millors del seu ram

Per desgràcia i amb plena injustícia, hi ha presos polítics, però hi ha també polítics tècnics que és una altra cosa i molt positiva. No sempre ha estat així. Lluís Companys va ser ministre de Marina en un curt govern de la II República. Companys només devia haver vist peixos en el plat i cuinats. El meu amic Ernest Lluch va ser ministre de Sanitat en un govern socialista. Ell era economista i no tenia idea del que representava un ministeri de Sanitat, però el president del govern li va donar aquest càrrec tenint en compte que volia un expert en economia que li fes una llei de farmàcia i li regulés les activitats farmacèutiques de la Seguretat Social.

Quan parlo de polítics tècnics em refereixo que la Generalitat de Catalunya hauria de tenir un president polític amb una pàtina de tècnica, mentre que els consellers haurien de tenir uns bons coneixements tècnics i una pàtina de diplomàcia.

M’interessa destacar, en el cas dels consellers de la Generalitat, que no tan sols han de ser tècnics en la matèria, sinó que han de ser excel·lents tècnics, triats entre el millor que tinguem a la nostra disposició.

Andreu Mas-Colell i Albert Carreras van formar un bon equip a la conselleria d’Economia amb el president Artur Mas, un bon polític amb patina tècnica. Complien amb el que reclamo. No ha estat sempre així. Una cosa és un conseller trempat, amb bones relacions socials, i una altra, un conseller que trauria un cum laude en la seva assignatura, sempre que el cum laude integrés una experiència pràctica sobre el tema als seus coneixements teòrics.

Gairebé totes les conselleries tenen una part d’economia. Els consellers han d’actuar sabent del que disposen i el que pretenen fer. Normalment no es pot fer tot el que es vol, però aleshores es presenta una de les qüestions més delicades en tot tipus de govern: la prioritat. Prioritat vol dir posar en ordre les coses que es volen fer, amb plena consciència que la capacitat de fer-les s’aturarà en un moment donat i haurem de passar els altres projectes als pressupostos posteriors.

Insisteixo que és molt important l’excel·lència o la primera divisió dels consellers tècnics. Han de conèixer la seva feina, l’han de conèixer molt bé i ser d’entre els millors del seu ram. Ja sé que això és difícil, però el govern de la Generalitat hauria de comptar amb un president de gran categoria política i uns consellers de gran categoria tècnica.

En les circumstàncies actuals s’accentua la necessitat d’aquesta excel·lència. Les relacions del govern de la Generalitat amb el govern central, amb o sense autonomia, amb o sense aplicació de l’article 155, seran tibants a deu anys vista, com a mínim, i a l’hora de negociar necessitem que els nostres consellers superin els del govern central per tècnica i coneixements del ram que els hagi tocat.

No hi ha res més satisfactori que veure com un conseller català es carrega un projecte del ministre espanyol de torn per incorrecte i per mal plantejat. Aquesta situació dona un clar avantatge en les negociacions. El president ha de negociar com a polític, els consellers han de negociar com a tècnics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.