Platges religioses

Permeteu-me recórrer al tòpic que diu que Tel Aviv és una bombolla dins d'Israel, que al seu torn és una bombolla dins del Pròxim Orient. I quines platges, a la cosmopolita Tel Aviv! Magnífiques: amples, mediterraníssimes, d'aquelles de caminar i caminar sense enfonsar-se, considerades de les millors platges urbanes del món, amb la silueta de Jaffa retallada al fons, on escoltem el so característic del matkot –una mena de pales a la israeliana–, on es gaudeix d'unes postes de sol que riu-te'n tu, on malauradament els gossos tenen reservada mitja platja i on fa anys van trobar una manera –retweet not endorsement– d'adaptar-se a les casuístiques derivades de costums religiosos. Camina que caminaràs per les platges de Tel Aviv topes amb un mur, a l'altra banda del qual hi ha un tros de platja religiosa, en què jueus ultraortodoxos es van a banyar. Els homes, el dilluns, dimecres i divendres. Les dones, el diumenge, dimarts i dijous. A la platja es permet l'accés als qui no són religiosos –amb la restricció per sexes–, de manera que s'hi podrien veure contrastos dignes d'un partit olímpic de volei platja entre Alemanya i Egipte, amb ultraortodoxes ben vestides de cap a peus. Per acabar d'accentuar el contrast, el col·lectiu homosexual acostuma a prendre el sol a l'altra banda del mur, a la platja del costat. La ciutat és un destí gai de primer ordre. Tel Aviv és una bombolla fascinant. Vegeu, en aquest sentit, la pel·lícula The bubble. Intueixo que els burquinis, a la platja religiosa, com a Còrsega, no hi són ben vistos. Els musulmans acostumen a anar a la platja més al sud de la ciutat, segons l'ambaixada d'Israel a Espanya. No és fàcil, anar a la platja, als nostres dies, a Israel o a França. Segurament ni certes musulmanes ni ultraortodoxes hi anirien si no fos a la seva manera. L'opressió de la dona no es resol prohibint el burquini o les platges separades. Mentrestant, unes i altres, sisplau, que es posin crema, allà on els toqui el sol.