No hi ha un pam de net
No canviarem la condició humana: la corrupció sempre és un pecat d'orgull
Aquesta setmana hem vist la imputació –investigació– dels regidors del PP a la ciutat de València. A mi m'interessen més les imputacions –investigacions– relacionades amb Bankia, ja que aquí es tracta de presumptes actes de corrupció en una entitat financera. Una entitat financera que es diu Banco Financiero y de Ahorros i que porta el nom comercial de Bankia. En ella s'hi van integrar CajaMadrid, la Bancaja valenciana, la Caixa Laietana mataronina i quatre caixes més. La primera i la segona eren les grans del grup. Amb el nom Bankia es feia desaparèixer el nom de Madrid, que sempre fa mal si es relaciona amb corrupció. En el cas de CatalunyaCaixa s'ha mantingut el nom, per donar exemple.
La pràctica totalitat dels consellers i membres de la comissió de control de Bankia i de Bancaja estan imputats per la utilització de les anomenades targetes de crèdit negres, o sigui les que rebien aquells alts executius i que eren ateses per l'entitat financera i no amb càrrec al compte personal que potser tenen vostès o tinc jo mateix.
Amb aquestes targetes, i segons consta en el procediment judicial, es van pagar factures de restaurants i hotels, viatges de turisme, joies, cotxes, una subscripció al diari El País, electrodomèstics, abrics de pell... El concepte més abundant és “ocio”, o sigui que les despeses no tenien res a veure amb la feina de consellers i de controladors –de controladors, Déu meu!– de Bankia. És fàcil imaginar que a les despeses en efectiu, sense factura, hi devia haver la meitat dels cabarets i sales de festa de Madrid. Estem parlant de milions d'euros en el seu conjunt.
El que més m'afecta és el caràcter d'alguns dels imputats. No m'impressiona trobar Rodrigo Rato i Miguel Blesa. El primer va ser proposat per Mariano Rajoy com a president de Bankia, mentre el segon va ser proposat com a president de CajaMadrid per José María Aznar. No m'impressiona trobar-los imputats, però sí que fossin tan rucs com per caure en un parany de cobdícia de primer nivell. Aquesta gent creuen que estan per sobre del bé i del mal.
Els qui més em sorprenen són els representants de partits polítics i de sindicats. N'hi ha molts del PP, però també hi ha 11 destacats militants del PSOE, 3 d'Izquierda Unida, 6 de Comissions Obreres i 3 d'UGT. Tenien targetes negres perquè tenien càrrecs de responsabilitat a Bankia, en virtut d'uns estatuts que els distribuïen entre els partits polítics que dominaven la Comunitat de Madrid i d'uns sindicats que tenien majoria entre el personal de la caixa madrilenya
L'explicació, però, és senzilla: la condició humana, que és la mateixa es tracti de Rodrigo Rato o d'un militant d'Izquierda Unida. La diferència estarà en tot cas en la xifra defraudada. Rato no es devia moure per menys de 100.000 euros, mentre el militant d'Izquierda Unida estava disposat a cedir a la temptació per molt menys.
M'agradaria pensar que el títol de l'article s'hauria d'expressar a hores d'ara en temps passat: no hi havia un pam de net. Però serà del tot impossible, perquè no canviarem la condició humana. La corrupció, sempre, és un pecat d'orgull.
