A reveure, amics

El 4 de febrer del 2006 sortia a El Punt la notícia del meu nomenament com a defensor del lector del diari, en substitució d'Imma Tubella, que feia poc havia estat nomenada rectora de la Universitat Oberta de Catalunya. Teòricament el càrrec era per dos anys prorrogables a dos més. I ja ho veieu, per les circumstàncies que no vénen ara al cas, el proper mes de febrer faria 10 anys en què puntualment cada quinze dies (excepte per vacances) he estat en contacte amb vosaltres, lectors, per escoltar les vostres queixes i els vostres elogis primer sobre El Punt i ja més endavant amb El Punt Avui. Sereu vosaltres, els lectors, els qui podreu fer una valoració de la feina feta. Si parlem d'intencions, us he de dir que he procurat ser sempre objectiu a l'hora de comentar la marxa del nostre diari, o diaris, que hem vist néixer i créixer i fins i tot hem pogut assistir al seu casament. Dic procurar ser objectiu, ja que sóc dels que prediquen que en periodisme, i també en altres fets de la vida, l'objectivitat no existeix. Sempre el nostre jo s'hi fica pel mig i no us negaré, com alguna vegada algun lector ha insinuat, que és tant el que estimo el diari que a vegades se m'ha barrejat el que és amb el que voldria que fos. Malgrat tot, però, crec que no hem pas perdut el temps. La secció quinzenal de ben segur haurà servit perquè els lectors s'hagin implicat en el diari i als responsables alguna vegada els hagi ajudat a millorar el producte que, en definitiva, és el que hem intentat des que es va crear aquesta figura, que va començar amb en Josep Valls, un altre pescallunes de Sant Feliu de Pallerols com jo, i va continuar amb en Jaume Oliveras, de Badalona, un home d'El Punt des que el diari va arribar a les comarques barcelonines i fins avui com a membre del Consell Editorial; amb en Santi Masseguer, un banquer d'ofici però periodista de vocació, mort lamentablement massa jove, i amb l'Imma Tubella, que per raons de feina va durar molt poc, i l'hauré acabat jo.

Des que es va crear la figura del defensor del lector fins avui, hi ha hagut grans canvis en el món del periodisme, sobretot pel que fa als mitjans tècnics. Al seu inici, moltes cartes arribaven per correu normal, tot i que ben aviat fou el correu electrònic el mitjà normal de comunicació. He de dir, però, que he rebut de lectors cartes escrites a mà que eren autèntiques obres d'art i que les guardo amb estimació. Els responsables del diari han comprovat, i jo també, que cada cop els lectors acudien menys a la figura del defensor i arribaven al diari a través d'altres mitjans, que avui són molts i eficaços. Per això s'ha cregut que la secció ja havia complert la seva feina i era absurd mantenir-la perquè sí. Per a mi no ha estat una feina feixuga, tot al contrari. Sóc lector de diaris com aquell qui diu des que vaig aprendre a llegir. He explicat alguna vegada que quan arribava el diari a mitja tarda –eren altres temps–, els deu germans ens anàvem passant els fulls, que els estiràvem al terra de la botiga, que per una estona es convertia en la biblioteca de casa. Segurament aquí es va iniciar la meva vocació periodística, que ha durat fins avui. Tinc encara al davant un paper en què hi ha la llista de les més de trenta revistes de pobles que fèiem en l'empresa JJ Comunicació, un servei que crec que va ser de gran utilitat, ja que els pobles petits no tenien ni mitjans ni gent preparada per fer una revista. Creieu que fa il·lusió veure com pobles amb poc més de 100 habitants van ja pel número 20 de la seva revista.

Bé, tot això és història i el present ens diu que avui hi ha eleccions –veurem què passa, tot i que sembla que tot està dat i beneït, però mai se sap– i que d'aquí a cinc dies és Nadal. Bones festes, doncs, a tots, i un bon any nou.