Full de ruta
La travessa convergent
Entre la submissió i la desobediència, caldrà ser més llargs
Artur Mas està marxant. És inexorable, com Catalunya de l'Estat. No hi llegeixin cap to ni d'alegria ni de desencís. És una mera constatació. “Quan Catalunya assoleixi els objectius nacionals que el poble català decideixi, jo no em tornaré a presentar a unes eleccions. I desitjo i confio que això serà en una legislatura, millor que en dues”, deia Mas el 2012. Al final, potser serà en tres o en trenta, però pel cas és el mateix. El meló successori –encara que la pugna no emergeixi– fa estona que és obert i ben obert. Els aspirants es mouen subtilment o es queden quiets, que també és una manera de moure's. No seré jo qui faci la travessa sobre els candidats més ben situats per succeir Mas a Convergència o com sigui que s'acabi anomenant. Ja l'han feta per mi.
Tenint en compte que tot el govern i la mesa del Parlament en pes estan amb l'espasa de Dàmocles de la sedició sobre la testa, el gest de l'Audiència de perseguir alguns alcaldes per mocions de suport a la resolució de desconnexió ha de ser llegit inequívocament com una extensió de l'ofensiva politicojudicial espanyola contra qualsevol cap que pugui sobresortir. Com ja va demostrar amb la intervenció de facto de la Generalitat amb el FLA, l'Estat ha fet els deures i té molt clar com i quan dosificar la resposta a l'órdago independentista. Madrid sí que fa travesses i troba que en els alcaldes de CDC hi pot haver un planter llustrós de futuribles. Mirin, mirin de qui estem parlant: Albert Batalla (la Seu); Carles Puigdemont (Girona i president de l'AMI); Miquel Buch (Premià de Mar i president de l'ACM); Marc Castells (Igualada), i, fins fa quatre dies, Mercè Conesa (Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona). Potser no és la primeríssima primera línia successòria, però a tothom susceptible d'emergir li miraran de clavar un calbot. Madrid pensa a llarga vista i no necessàriament és destraler. Quan Rajoy parla de respondre amb proporcionalitat no es refereix a penes de presó, però sí a suspensions sine die, inhabilitacions encobertes i talls d'ales. Anar traient capes, anar repelant l'independentisme. Entre la submissió i la desobediència, caldrà ser més llargs.
