Opinió

L'areng de Bismarck

El president del Banc Europeu d'Inversions, el secretari del Consell de
la UE i el cap de gabinet del president Juncker, el president del Parlament, són alemanys

El maig del 2014 el president Hollande va visitar Alemanya, la cancellera Merkel li va oferir una bóta “d'arengs Bismarck” del mar del Nord. Per a França, és un símbol. Bismarck va ser el vencedor de França i l'emperador de la nova Alemanya unificada, Guillem I, va ser coronat a Versalles, no era possible una humiliació més gran... Jean-Luc Mélenchon escriu un llibre amb aquest títol que comença amb una confessió: “Això és un pamflet, no és pas un assaig reflexionat.”

1) Alemanya és l'estat europeu amb la taxa de natalitat més baixa, la política econòmica alemanya està condicionada per la necessitat de protegir les pensions dels seus jubilats. La prioritat són més els dividends que els salaris, la contenció absoluta de la inflació més que el creixement i l'euro fort. Alemanya ha imposat aquesta política econòmica a la UE per llei al tractat de Lisboa, el 2005. Espanya l'acaba imposant a la seva Constitució el 2011. Aquesta política és convenient per a ella i negativa per als països mediterranis.

2) La política financera està desregulada i la desigualtat de la renda de la població creix. El 16% de la població està al límit de la pobresa. Hi ha 7 milions de treballadors que guanyen menys de 450 euros al mes. El 25% dels contractes de treball són precaris. L'impacte dels salaris en el PIB va passar de representar el 76% el 2000 al 67% el 2007. L'est d'Europa proveeix de mà d'obra barata la indústria alemanya, fabrica components que s'encaixen a les indústries d'integració en territori alemany. El 45% del made in Germany està fabricat a fora.

3) L'annexió de l'RDA va fer passar la inflació de l'1,3% al 5,1% el 1992. Per contenir-la, el Bundesbank apujà els interessos, els països de l'entorn europeu es varen veure obligats a fer el mateix per evitar la fugida de capitals, tot i que era una política econòmica contrària als seus interessos, i això comportà la crisi del 1993. Part de la factura de la reunificació la paguen els veïns.

4) Kohl, a Moscou el 1990: “No tenim intenció d'estendre a l'est l'OTAN.” Avui arriba a la frontera russa. L'aproximació d'Ucraïna, la descomposició de Iugoslàvia i la independència d'Eslovènia i Croàcia han estat un interès alemany des del 1941, ara aconseguit.

5) El concepte polític de la revolució francesa és crear ciutadans iguals davant l'estat. El concepte alemany és el de nació força vital, Volkgeist. És per això que Alemanya introdueix el concepte de la cultura cristiana a Europa en la declaració d'Amsterdam després de veure la Constitució Europea refusada en referèndum a França i Holanda. Angela Merkel: “[...] la referència al cristianisme i a Déu ha de ser un element fonamental de la Constitució Europea.”

6) Volker Kauder, president de CDU-CSU, el partit de la cancellera Merkel: “Avui Europa parla alemany.” El president del Banc Europeu d'Inversions, el secretari del Consell de la UE i el cap de gabinet del president Juncker, el president del Parlament, són alemanys. Dels adjunts als 28 comissaris, 9 són alemanys i 3, francesos; la diferència de població entre França i Alemanya és del 20%. Els tres funcionaris de la UE que dirigeixen la negociació amb Grècia, Task Force, BCE i representant de la Comissió, són alemanys.

7) Alemanya ha fet fallida i se li han condonat els deutes tres vegades el segle XX. La fallida del 1923 va donar lloc a una reducció del deute i un ajornament dels pagaments a 59 anys a partir del 1930. Arribat Hitler al poder, Alemanya va deixar de pagar el 1933. La conferència de Londres el 1953 va reduir el deute alemany al 63%, s'havia d'ajudar l'Alemanya avançada d'Europa contra el comunisme. Les reparacions de guerra van quedar ajornades fins a la futura reunificació alemanya; quan aquesta es va produir, el 1990, el pagament va ser oblidat. Quan Alemanya envaeix Grècia a la Segona Guerra Mundial fa pagar a l'estat grec el cost de l'exèrcit invasor. En valor actual, 165.000 milions d'euros, danys causats per la guerra a banda. És el 50% del deute grec. No té suport històric, la intransigència alemanya envers Grècia respecte al deute...

8) Alemanya va acceptar, el 2010, mobilitzar un pla de salvament per a Grècia. La major part del deute grec estava en bancs alemanys. Ara, quan el rigorisme alemany s'aplica a Grècia i condiciona la política de la UE, aquesta ha passat a estar un 80% en organismes públics de la zona euro... Fins ara, cap opinió, només dades. El llibre de Jean-Luc Mélenchon afirma: “L'imperialisme alemany està de tornada, la dictamolla europea és el seu camp d'actuació i el liberalisme econòmic absolut, el seu credo.” És un pamflet, el llibre?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.