Opinió

La sensibilitat

La correcció en la conducta personal, tant privada com pública,
la discreció i el respecte als altres i a l'entorn,
és la civilització

Als països del nord d'Europa no poden els arbres. Als del sud, França i Espanya, sí. A França hi ha una tradició d'intervenir en la natura que porta a donar forma a la vegetació, que es retalla amb una intenció “decorativa”. Un jardí com Versalles és impossible a Anglaterra, a on la intervenció de l'home és més subtil, més discreta, menys directa. A Espanya la poda dels arbres és brutal i devastadora; feta, queden poques branques i fulles, es talla sense ordre, sense finalitat, es talla per reduir l'arbre amb la teoria més tradicional que científica que els arbres podats creixen amb més força. La qüestió arriba a l'absurd de la mutilació, hi ha arbres que han estat tan podats, tant, que no en queda més que el tronc i algunes fulles, l'arbre es converteix en una lletja imatge de si mateix. En un país com Espanya, a on hi ha poca aigua i molt sol, semblaria que l'ombra és un bé a protegir i no a perseguir. Que revitalitzar els arbres no pot ser la raó per podar ho prova la major vitalitat i bellesa dels arbres allà a on no es poden, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Anglaterra, etc. La poda a Espanya és una demostració de la manca de sensibilitat, de contenció, de cura, de respecte per la natura i l'entorn.

El passeig del Prado és a Madrid l'avinguda més emblemàtica de la ciutat. Al passeig del Prado s'hi troba el Banc d'Espanya, el Museu del Prado, el jardí botànic, la borsa, els hotels Ritz i Palace... Hi ha 1.500 arbres crescuts des de fa desenes d'anys, en botànica el temps és un atribut cabdal. Tallar un arbre suposa eliminar un bé que no és recuperable, tret de molt temps. A efectes pràctics immediats, impossible. L'Ajuntament de Madrid n'ha tallat 300 amb la raó, excusa?, que podien ser un perill per als vianants o per als altres arbres, ja que, d'acord amb un “estudi” elaborat per tècnics amb “experiència”, el perill estava confirmat per cert i determinat.

Va passar, amb idèntics arguments, quan fa anys hi havia la intenció de modificar aquest passeig; l'Ajuntament de l'època va decidir que 600 arbres estaven “malalts”. Exactament aquells que feien nosa per a la construcció del nou passeig. L'oposició ciutadana els va fer desistir del projecte i la malaltia dels arbres va misteriosament i sobtadament desaparèixer. Ara la tala s'ha fet en el període de vacances, en què l'atenció mediàtica i ciutadana sobre els fets era menor. Ningú s'ha queixat.

Al ple de l'Ajuntament, a on el Partit Socialista va protestar per la mesura, es va discutir quant havia costat l'estudi que justificava la decisió, qui l'havia encarregat i per què. Ningú, ni els que el defensaven ni els que s'hi oposaven, van parlar del contingut i les raons que suportaven la decisió. Semblaria que a tots els era igual. És una prova més de manca de sensibilitat, de respecte pels altres i per l'espai públic, que és de tots.

Al port de Las Palmas de Gran Canaria un pesquer rus té una fuga de combustible i el vaixell és remolcat lluny de la costa en lloc d'envoltar-lo d'una barrera protectora i buidar-ne el contingut, d'unes 1000 t de fuel. La mesura és la mateixa que la que es va fer servir per al Prestige. El problema i la solució és de la mateixa naturalesa i, per tant, les conseqüències, similars. La contaminació ha estat extensa. Ara es volen prendre mesures per buidar el contingut que queda a dintre dels tancs del vaixell enfonsat a 2.000 m de fondària, amb la dificultat i el cost que això suposa. La decisió de remolcar el vaixell mar endins va ser presa amb manca de sensibilitat i cura pel medi ambient... i de racionalitat.

Dos diputats del PP, un d'ells expresident de les Corts, i ambdós especialment crítics amb l'oposició, a qui han acusat de pràctiques partidistes, s'ha demostrat que han cobrat quantitats mensuals per uns serveis d'“assessoria verbal” d'una empresa que treballava per les administracions públiques. Les quantitats cobrades han pagat els impostos que els pertocaven. La reacció dels diputats en veure's criticats ha estat d'indignació. No han percebut que la manca d'exemplaritat era tan visible com la legalitat de la seva actuació. No han tingut la mínima sensibilitat per percebre-ho.

La correcció en la conducta personal, tant privada com pública, la discreció i el respecte als altres i a l'entorn, és la civilització. No es poden repartir certificats d'elegància, de sensibilitat, de civilitat... qui ho necessitaria s'ho miraria amb indiferència perquè ni ho percep, ni ho veu ni l'interessa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.