Què fem amb el diner?

Tenir diners, avui, és un problema. Beneït problema, és clar! I parlo de diners líquids, disponibles, sense necessitat d'utilitzar-los a curt termini. Hi ha gent que té grans quantitats de diner i que busca un rendiment per a la seva fortuna. Abans, era qüestió d'estudiar la millor oferta que t'oferien els bancs. Ara amb els interessos que toquen terra, no s'hi pot ni pensar. Si es pensa en comprar títols del deute públic d'un estat es pot optar pels alemanys, que et donen un 0,20% d'interès; pels espanyols, que et paguen un 1,23%, o bé pels grecs, que són també en euros i ofereixen un rendiment de l'11%. Però el rendiment dels títols grecs no és compatible amb dormir tranquil. Si continuem amb el risc d'estat, els interessos més alts corresponen als de Rússia i el Brasil, amb un 13%, i els de Veneçuela, amb una mica més de l'11%. També es poden comprar, per exemple, bons de l'empresa Cirsa de Terrassa, que donen un 6,4% d'interès. Aleshores el risc està en el futur de l'empresa de casinos, bingos i rifes de la família Lao. La diferència entre el 0,2% i el 13% respon a com el mercat mesura el risc de la inversió.

El 2015 hi ha hagut una alça de la borsa espectacular. Ha pujat un 15% en tres mesos. Continuarà pujant a aquest ritme? És poc probable. La compra de valors que cotitzen a borsa és la primera sortida que trien aquests diners aturats, després de deixar al marge els títols de renda fixa. Busquen, en primer lloc, accions d'empreses amb una llarga història de beneficis i que tinguin liquiditat, o sigui que es puguin vendre en pocs dies. En aquest cas, el rendiment de la inversió depèn de la cotització a borsa, més que del dividend procedent dels beneficis que ha generat l'empresa. Si l'empresa guanya més diners que mai però l'acció baixa un 10% a la borsa, per les raons que siguin, et trobaràs amb menys diners que al començar les operacions. I la borsa està força alta en aquest moment amb la cotització que puja gràcies als que tenen diners i compren valors, i no per altres raons.

Quan surts d'una inversió segura perquè el rendiment és mínim, entres ja en el sector de risc. Si deixem la borsa al marge, una oportunitat te la poden donar els fons d'inversió privats. Un, dos o tres nois o noies eixerits, carregats de títols de les grans escoles de negoci i ben relacionats amb l'alta burgesia del país, es dediquen a reunir un o més centenars de milions d'euros, per exemple, per a fer inversions. Aquestes societats de capital risc –es diguin com es diguin– es proposen buscar plusvàlues importants, perquè es tracta d'empreses que esperen que en el futur siguin com Apple, Microsoft o Nokia. El risc està aleshores en la confiança que tinguis en els gestors. Millor si el fons d'inversió és gran, ja que es pot diversificar. No és bo posar tots els ous a la mateixa cistella.

Pensin, també, que la situació no serà normal mentre els interessos bàsics no pugin. I no és normal, perquè el diner és una mercaderia que té valor. O no?