Moviment de diners
Les transferències requereixen sempre la participació de dos bancs o més
La intervenció de la Banca Privada d'Andorra i el concurs de creditors –suspensió de pagaments– de la seva filial Banco Madrid han mostrat l'existència d'uns moviments de diners i els problemes de la seva disponibilitat. Els menciono: l'entrada de diners a la Banca Privada d'Andorra originaris de presumptes associacions del crim organitzat; disponibilitat limitada dels seus clients sobre els diners dipositats; indisponibilitat total dels dipòsits del Banco Madrid, però garantia dels inferiors a cent mil euros per part de les autoritats monetàries espanyoles; disponibilitat interrompuda de les inversions en fons d'inversió gestionades pel Banco Madrid.
El cas andorrà permet eixamplar el problema al moviment general de diners a tot el món i a l'existència d'uns diners o recursos que corresponen al crim organitzat –drogues, prostitució, activitats mafioses i delictives, etc. No és fàcil distingir-les dels centenars de milions d'operacions que es fan cada dia.
Si els bancs mereixen un tracte especial és perquè el moviment de diners entre aquests representa el mateix que la sang en el cos humà: sense circulació no hi ha vida. Però els bancs centrals haurien de controlar aquest torrent de transferències i els bancs privats haurien de distingir entre el gra i la palla.
Els moviments de diner en efectiu tenen una importància mínima en relació amb el total. Les transferències requereixen sempre la participació de dos bancs, sovint de tres, o més. Si la Banca Privada d'Andorra transfereix diners a la seva filial espanyola ho fa directament al compte mutu que mantenen i que deixa un saldo deutor o creditor.
Si un banc de Singapur o de Veneçuela vol fer el mateix és possible que ho hagi de fer a través d'un banc europeu que tingui compte amb el banc andorrà.
I si es tracta d'una xifra important s'ho pensaran dues vegades, ja que suposa quedar creditor en el compte mutu amb el banc andorrà. Per això s'han tallat les relacions amb la banca internacional.
Tots els bancs del món estan obligats a controlar el moviment de diners. I ho fan sempre amb les grans xifres. Ningú et dirà res si ingresses 50.000 euros, però si obres un compte amb mig milió d'euros o més demanaran informes del titular del compte o dels apoderats, si es tracta d'una societat. Si no ho fan incorren en un pecat greu d'omissió, que pot ser un delicte greu si s'accepten els diners a canvi d'una comissió. En un banc normal exigeix la complicitat d'un, dos o tres funcionaris, que poden rebre comissions o amenaces dels superiors.
Estat Islàmic, els moviments terroristes, les xarxes de drogues i aquells que mouen diners procedents d'operacions condemnades per tots els estats democràtics només ho poden fer si disposen d'una xarxa bancària a la seva disposició. Si es tallen aquestes operacions s'ha acabat l'Estat Islàmic, per exemple. Els circuits bancaris no estan tancats en un territori, sinó que són globals, de manera que els bancs que hi intervenen en són responsables. Si es tallen els circuits bancaris es deixaran orfes els terroristes i malfactors.
