Ull de peix
Aquí mano jo
Et recorden cada dia la Constitució però se la salten quan volen
La idea és aquesta, invariable i única: aquí mano jo i la llei és meva. Aquesta barbaritat apareix sovint en el discurs oficial. Un exemple: el 7 de gener hi va haver aquell esgarrifós atemptat a Charlie Hebdo. Cada estat va reaccionar d'una manera, preocupats pel terrorisme creixent. L'Estat espanyol no en va ser una excepció: immediatament, va decidir detenir els advocats defensors dels presos d'ETA (¡Ha sido ETA! ¡Ha sido ETA!), una astoradora rebentada dels més elementals drets judicials, com el dret a la defensa. Però és que a més, i malgrat les sagrades escriptures constitucionals, dient que és contra el gihadisme (¡Ha sido ETA! ¡Ha sido ETA!), carregant-se la llei des del poder i sense altra intervenció que la dels amiguetes, sempre al rescat, decideixen reinstaurar la cadena perpètua.
El terrorisme gihadista té alguna cosa a veure amb la cadena perpètua? Coneixeu algun país en què aquesta inútil condemna hagi servit per dissuadir? Us sona allò de la reinserció?
Ara bé, carregar-se el jutge Santiago Vidal, negar-se a revisar les ímprobes i sagnants incorreccions policials del 4-F o posar-se histèrics per les anomenades ambaixades catalanes (quin mal els fan?), això sí.
Quan et refreguen el text constitucional cada dia per la cara, ells van “saltant-se a la torera” aquesta mateixa, obsoleta, constitució, com han fet totes les vegades que els ha donat la gana.
L'altre “gran” partit, barallats entre ells però amb enormes recursos econòmics (o ens pensem que Bárcenas va ser l'únic?), cada cop que el tema és la sagrada unidad de la patria, es posen ferms i no aixequen el braç perquè ja no és moda. I els tercers que volen fer-ho tot pels ciutadans i acabar amb la casta, defensen qualsevol excepte Catalunya, perquè hi ha coses –la mare, la pàtria, la unidad de España– que són sagrades i no es toquen. Us oblideu només d'una coseta: el factor humà. Si no, llegiu com veien la situació francesa la cort de Lluís XVI. Ignorants.
