opinió
1971 satisfaccions, 1971 frustracions
Fa 28 anys que es va redactar el primer projecte per a l'ampliació del museu
Un any més, una bona part dels museus del país s'han sumat a la festa de la Nit dels Museus –el dissabte 17 de maig– i del Dia Internacional dels Museus –l'endemà, diumenge 18 de maig–. A Tarragona, per tercer any consecutiu, la totalitat dels equipaments museístics i culturals de la ciutat han sumat esforços i imaginació per –més enllà de la programació específica de cadascun d'ells– generar una proposta unitària per incentivar la resposta de la població. Constel·lació Museus: a la recerca de la llum va ser el lema que va guiar un grup de 55 persones per un itinerari que resseguia les seus dels 7 centres participants, a la descoberta d'elements ben diferents –sempre, però, amb la llum com a comú denominador– del nostre patrimoni.
Un any més, la commemoració de la Nit dels Museus i del Dia Internacional dels Museus ha estat un èxit de públic en tots els centres adherits. En el cas del Museu Nacional Arqueològic (MNAT), a la seu de la plaça del Rei, han estat un total de 1971 persones les que van passar per les seves instal·lacions entre dissabte i diumenge. D'aquestes, 1.058 per participar en l'itinerari nocturn que enguany el MNAT proposava sota el lema Seguint la petjada d'August i 813, el diumenge al matí, per gaudir de la jornada de portes obertes del Dia Internacional dels Museus. Ha estat, doncs, un cap de setmana pletòric de participació i dinamisme, amb un públic absolutament entregat, caracteritzat per un perfil d'allò més diversificat quant a l'edat i les motivacions particulars.
Per als que tenim la responsabilitat de gestionar un equipament tan representatiu pel patrimoni d'aquesta ciutat i d'aquest país, com és el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el primer sentiment que aflora, en aquestes ocasions, és el de la satisfacció: per nosaltres, gestionar vol dir, més enllà de conèixer i conservar, donar a conèixer i motivar. Per tant, el dinamisme, la participació i l'entusiasme de tota la gent que va visitar el museu arqueològic dissabte a la nit i diumenge al matí, tot participant activament en la proposta Constel·lació Museus i en l'itinerari augustià, ens va omplir de satisfacció. Una satisfacció que, però, no va poder amagar el sentiment de frustració –profund, molt profund– en veure, un any més, que rebíem tota aquella gernació de gent sense poder-li oferir un espai i unes instal·lacions amb la qualitat, el dimensionat i el confort que es mereixia, de la mateixa manera que se'l mereixia i se'l mereix, per dignitat, el mateix Museu Arqueològic de Tarragona. Van ser molts els visitants que –tot dient-nos, això sí, que s'ho estaven passant molt bé i que agraïen la iniciativa– ens van expressar la seva sorpresa en veure que, un any més, el museu seguia sense climatització, sense un ascensor adequat a les característiques de l'edifici i a l'afluència de visitants... i, en definitiva, tan allunyat dels estàndards que s'esperen en qualsevol equipament públic.
Són situacions en les quals, inevitablement, la sensació de vergonya se superposa a la de satisfacció, en les quals es nota més que mai l'absència –i s'intueix la indiferència– dels responsables polítics que prenen –o deixen de prendre– decisions des de despatxos allunyats –en tots els sentits– dels espais finalistes, els quals, en puritat, són els que donen sentit a l'acció política.
Són situacions en les quals, inevitablement, es fa més difícil entendre per què un museu com l'Arqueològic de Tarragona roman, des de fa vint-i-vuit anys en què es va redactar el primer projecte per a la seva imprescindible ampliació, en espera de decisions que mai no arriben.
Són situacions en les quals, inevitablement, es fa encara més difícil trobar sentit a l'esforç desplegat per, amb a penes una sabata i una espardenya, portar en el decurs dels darrers 30 anys el nombre de visitants de 16.000 a 90.000. Havent-los d'encabir en els mateixos metres quadrats, havent-los d'oferir les mateixes deficitàries condicions... un any darrere l'altre.
Són situacions en les quals, inevitablement, es fa cada vegada més difícil creure que pagui la pena seguir treballant per aconseguir que, des dels 140 participants de la primera edició en què el MNAT va incorporar-se a la commemoració de la Nit dels Museus –l'any 2007– hagin estat més de 1.000 els ciutadans que, enguany i en les darreres edicions, han vingut al Museu Arqueològic atrets per una proposta que, però, es formalitza –perquè no n'hi ha més– en una caixa escènica obsoleta, mancada de les més mínimes condicions.
Són situacions que, inevitablement, porten a dubtar de moltes coses. Gràcies, doncs, en nom de tot l'equip del MNAT, de totes i de cadascuna de les persones que, un any més, es van esforçar per minorar l'impacte d'aquelles mancances sobre la proposta. Gràcies per la vostra resposta, per la vostra participació i per la vostra comprensió. Disculpes, doncs, a tots, per –literalment– la suor pacientment vessada.
