La veu sense galls
A Raimon, quan li treus la guitarra, sembla que li costa més trobar les mateixes unanimitats. Fa molts anys, quan començava a cantar, els que el sentíem perquè ens anàvem fent grans sabíem que venia d'un silenci imposat. Ell mateix ens ho deia als recitals on anàvem. El silenci d'ara de Raimon, però, venia de fa molt més poc. I més que imposat per uns altres, que potser un xic també, era un silenci que a mi em sembla que sobretot s'havia autoimposat. Això és important que quedi clar perquè, si vostès o jo fóssim de Ciudadanos, del PP o dels que no se sap ben bé si reben bufetades com Pere Navarro, ara posaríem una falca on sortirien paraules com ara crispació, societat fragmentada i dictadura independentista. És evident que no en som. Raimon, tampoc. I també em sembla que, si no havia opinat públicament fins ara sobre la independència de Catalunya, era sobretot perquè estava mirant-s'ho i potser encara s'ho miri amb una certa perplexitat, perquè tenia i perquè potser tingui encara la voluntat d'obrir un període de reflexió sobre tot això, i també, no ens enganyem, perquè fa un xic de mandra anar a contracorrent del que sembla que vol la majoria. A Raimon, que és un poeta que canta, o, si ho volen, que és sobretot un poeta que canta, ben mirat, qui el convidava a embolicar-se i a dir el que pensa sobre la independència de Catalunya? Primer, el seu sí-sí es donava quasi per descomptat. Més tard, vam començar a sentir-ne alguns que es preguntaven en veu alta per què el cantautor de Xàtiva no opinava sobre aquest tema. Van començar a sortir els primers articles. El seu silenci, en una societat com la nostra, plena de gent que té opinions per a tot, no s'entenia. I ara que Raimon ha opinat, hi ha hagut qui tampoc no l'ha entès. És veritat que alguns no l'han entès des de la banda dels independentistes perquè, nois, això creix i s'ha apuntat a l'independentisme gent que es mira tot el que està passant com si fos un partit de futbol o una baralla de discoteca. Raimon, que és més gran que molts de nosaltres, ara que ja comença a fer temps que molts de nosaltres també ja som grans, deu haver descobert un cop més que és quasi impossible fer entendre els matisos de qualsevol opinió quan la mar no està calma i les onades són grosses. I aquesta onada que arriba ara és de les més grosses que hi ha hagut mai perquè fa segles que la força, la intolerància i les dictadures dels de sempre havia estat aturant-la. Sí, això Raimon també ho sap. Quasi des de l'any quaranta. Força més i força abans que molts de nosaltres.
