LA GALERIA
El museu dels horrors
D'estudis, informes, recerques, projectes i estadístiques inútils l'infern n'està empedrat
A una amiga periodista li ha donat per col·leccionar les notes de premsa ridícules que es reben a la redacció on treballa i en deixa constància a la seva pàgina de Facebook. En un període relativament breu ha aconseguit compilar tot un petit museu dels horrors i ha compartit amb els seus amics virtuals titulars que expliquen com el 75% dels espanyols reconeixen que tenen menys energia que deu anys enrere (una constatació que es veu que creix especialment a partir dels quaranta anys), que el risc de lesions als ulls per culpa de l'ús de pestanyes postisses augmenta en les festes, que els ovaris de les dones índies envelleixen abans que els de les dones caucàsiques, que quan som feliços rendim més a la feina, o que les senyores que practiquen sexe amb una parella estable estan més satisfetes que les que el practiquen amb parelles esporàdiques (un 96% contra el 80%), però sense dir res de la pràctica esporàdica o nul·la del sexe en parelles estables, que també deu existir.
Ja veuen que la meva amiga –que té un elevat concepte de notícia i poc temps per perdre– està convençuda que d'estudis, informes, recerques, projectes i estadístiques inútils l'infern n'està empedrat. Un servidor també. Si volen trobar rànquings d'estudis científics, sociològics i estadístics que resulten com a mínim curiosos, internet n'està ple. Els treballs que avalen els efectes beneficiosos del consum de determinats productes han esdevingut un clàssic publicitari del present i inclou dues variants: els productes miraculosos, que van des dels detergents fins a l'alimentació, i els que tenen mala imatge o poden ser perjudicials (ja saben: el vi i el whisky consumits amb moderació són protectors cardiovasculars; tres canyes de cervesa diàries no només no engreixen sinó que redueixen el risc de diabetis i d'hipertensió, etc.). Sobre els estudis científics en particular, un col·leccionista notori és Quim Monzó, que ha escrit un bon plec d'articles sobre els premis Ig Nobel, una paròdia dels Nobel primigenis que distingeix les recerques i els descobriments més estrafolaris. L'any 2013 van guanyar, entre d'altres, els autors d'un estudi fantàstic sobre els efectes d'escoltar òpera en ratolins amb el cor trasplantat. El principi fundacional dels Ig Nobel és molt aclaridor: premiar estudis que “primer fan riure i després fan pensar”. És el que em passa amb els titulars de la meva amiga: quan més hi penso menys em fan riure.
