Opinió

Els intel·lectuals sumen

Els intel·lectuals amb estat es poden permetre polèmiques de vol gallinaci. Les nacions sense estat necessiten intel·lectuals que vagin al moll de l'os

Distrets com ens tenen, els mitjans espanyols, amb dialèctiques de vol ras, no ens adonem de l'esforç dels nostres estudiosos i de les nostres institucions civils per dotar-nos de materials bàsics en la reivindicació legítima d'un estat propi. Tot va començar amb el títol del simposi Espanya contra Catalunya. Es tractava de desviar l'atenció sobre els continguts de l'acte, i era lògic: en no poder tirar contra la credibilitat professional dels ponents, cosa que exigia alguna cosa més que desdenys o insults, es van crear les cortines de fum oportunes. Resulta menys lògic, en canvi, que aquí no s'hagi difós la munició de gros calibre moral i intel·lectual que va proporcionar el simposi: “corrent poderós de consciència col·lectiva, ocult, que surt a la llum quan s'ha de defensar el país” (Fontana); “internacionalització com a referent” (Requejo); “cinc cops d'estat en resposta a setze propostes pacífiques de negociació autonòmica” (Solé i Sabaté); “escarni sistemàtic de la cultura catalana i identitat insurgent” (Jordi Casassas); “la llengua catalana com a record viu de l'estatalitat perduda” (August Rafanell); “l'independentisme del segle XXI no deriva del catalanisme sobiranista romàntic del segle XIX” (Francesc Roca); “el cadastre com a mitjà de militarització de la societat” (Joaquim Nadal); “l'exportació, una constant històrica catalana” (Jordi Maluquer)...

A finals de gener, la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona va celebrar la jornada El dret d'autodeterminació: anàlisi jurídica, on es va poder sentir: “deure de l'Estat d'impulsar i facilitar la consulta” (Pisarello); “el Tribunal Constitucional va liquidar la constitució territorial” (Pérez Royo); “no és sostenible en el temps la negació a un poble d'expressar-se” (Anna Badia); “la política per resoldre problemes polítics, la llei per resoldre problemes legals” (Xavier Solano); “la fonamentació del dret públic és la voluntat del poble” (Daniel Turp); “el paper determinant de la societat civil no té parangó en el món” (Viver i Pi-Sunyer). Conclusions, punt 6: “El dret a decidir, a ser consultat sobre el propi futur, és una actualització del dret a l'autodeterminació i una expressió del principi democràtic reconegut en bona part de les constitucions modernes, inclosa l'espanyola” (31 de gener de 2014).

A principi de febrer, dins el cicle Herois 1714, que se celebra al Born, Agustí Alcoberro va dictar una conferència (El general Basset: l'heroi revolucionari) on quedava ben clar que la guerra de Successió va tenir lloc al conjunt dels Països Catalans i que va implicar les nostres classes populars: Basset, nascut a València, va proclamar Carles III rei a Dénia, on va endegar una política antisenyorial, va comandar l'artilleria en el setge final de Barcelona, va ser empresonat a l'alcàsser de Segòvia, on va morir, i va ser enterrat en l'anonimat.

El 13 de febrer Eva Serra va fer una conferència al Museu d'Història de Barcelona (Catalunya: de la postguerra de 1652 a les constitucions de 1702/1706), que acabava així: “A una societat de tendències civils senatorials i mancomunades, la va succeir un model polític vertical i militaritzat, la substitució de la Generalitat per una Audiència presidida per un capità general, i una fiscalitat (cadastre per decret reial més vells impostos indirectes) recaptada per un intendent militar i amb finalitats militars.” Els intel·lectuals amb estat es poden permetre polèmiques quotidianes de vol gallinaci. Les nacions sense estat necessiten intel·lectuals que vagin al moll de l'os.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia