Història i geografia
Catalunya i Portugal es van enfrontar a les tropes de Castella; Catalunya va perdre
Tothom hauria de saber història i geografia, però el coneixement d'aquestes matèries per part dels economistes i polítics hauria de ser superior al de la resta, perquè si no és així, passa el que passa. Jo vaig aprendre la història franquista que ens deia que “Con Isabel y Fernando, el Espíritu impera; moriremos besando la sagrada bandera”. Ara, el president Rajoy repeteix i repeteix que Espanya és l'estat més antic d'Europa, que és dir el mateix, però amb unes paraules més civilitzades. De geografia, en saben una mica més, però quan aproven anomenar Lapao el català de la Franja ens ofenen greument, a més de dir una bestiesa lingüística i geogràfica.
Hi ha una realitat geogràfica incontestable que és la península Ibèrica i de la qual formen part actualment dos estats: Espanya i Portugal, que formaven part fins al segle XVII del Regne de les Espanyes. Fins aleshores, les monedes portaven el bust del rei o reina Hispaniarum, o sigui, de les Espanyes. Catalunya i Portugal s'enfrontaren a les tropes de la Corona de Castella; Catalunya va perdre i Portugal va guanyar.
Fins a la segona part del segle XX, quan s'imposa i normalitza l'aviació comercial, Madrid és la capital europea més mal comunicada d'Europa i la més aïllada. Les finances del regne i de les colònies estan cobertes per l'or i la plata que els arriben d'Amèrica. Les colònies americanes són propietat de la Corona de Castella i els catalans han d'anar a Cadis i, des d'allí, noliejar vaixells per exportar els seus teixits, paper i altres manufactures. Les llargues platges mediterrànies dels Països Catalans els han donat una experiència comercial.
Els catalans som tant rucs o tant intel·ligents com els castellans, aragonesos, bascos o andalusos, però el port de Marsella, les ciutats de Prato o Siena i la Universitat química de Montpeller els resulten tan familiars com un barri de Barcelona. Els comerciants parlen altres llengües, a més del català i del castellà, perquè els fan falta.
La industrialització arribarà a Catalunya abans que a la resta de l'Estat perquè els empresaris estan en contacte amb Europa.
Catalunya no aporta al món grans descobridors, però poques setmanes després que Graham Bell faci les seves primeres proves del telèfon a Londres, es repeteix l'experiment entre Barcelona i Girona. Andalusia i Aragó tenen més aigua que Catalunya, però no fan les obres necessàries per aprofitar-les.
En aquest marc, no es pot oblidar que Catalunya representa menys del 7% del territori de l'estat, tot i que el percentatge de població és superior. El govern és a Madrid i els catalans han estat històricament allunyats dels òrgans de govern. Els ministres econòmics catalans han tingut un paper testimonial. El darrer cap de govern espanyol va morir assassinat a Madrid fa 144 anys. Les coses no han canviat: Miquel Roca i Junyent guanyà les eleccions de manera aclaparadora a Catalunya el 1986 i no obtingué un sol diputat a la resta de l'Estat, tot i el seu prestigi.
Els polítics i els economistes han d'estudiar més història i geografia. Però ni la que em van ensenyar a mi, ni la que ens vol fer aprendre el ministre Wert. I que els adversaris –no els enemics– no siguin els germans Gasol, si juguem a bàsquet.
