Opinió

Ara torno

Esperit

Queda una mica extemporani fer una crònica personal de Sant Jordi gairebé una setmana després, però és el que em ve de gust, i per això entendré que no continuïn llegint a partir d'aquí mateix. No vaig començar la diada de gaire bon humor. Havíem quedat amb la meva dona a la placeta on ella treballa per recollir-la i baixar fins a rambla Catalunya, com cada any. Abans d'anar-hi, vaig anar a comprar el diari, aquest diari, que aquell dia duia l'extensa entrevista del director Xirgo al president Mas. A la plaça Molina, ja amb el diari sota el braç, hi havia unes quantes parades de roses i mentre passava me'n van començar a oferir. Dues vegades, de la mateixa manera: “Caballero, ¿una rosita?” Malament, vaig pensar. En fi. Em vaig presentar a la placeta amb una rosa, però la vaig comprar a la parada de l'associació de veïns. Amb un somriure a la cara: “Té, estimada, la teva rosa.” I ella: “Gràcies. I aquí tens el teu llibre.” (Aquí entremig hi ha un petó, és clar.) El llibre era Victus, la petició expressa que vaig fer. Amb l'últim llibre d'Albert Sánchez Piñol em passa el que deia en Cuyàs divendres aquí, que quan va sortir originalment en castellà em vaig refrenar una mica, esperant la traducció al català. I això que tots els seus llibres m'han entusiasmat. Són literatura de la que entra pels ulls, et corre per les venes i et fa bategar el cor al ritme dels esdeveniments de la història. Ja m'està passant amb Victus.

Continuo, que se m'acaba l'espai. Vam baixar passejant fins a rambla Catalunya, i atapeïdament vaig badar a les llibreries i vaig driblar les parades de roses. (Bé, encara vaig comprar un llibre per a ella i un altre per a la sogra, i un parell més de roses, però no rositas.) I, com cada any, vam acabar esgotats abans d'arribar al final i vam haver de fer un recés asseguts en un bar. Dinar i a treballar una estona. La diada ja sabem com va acabar amb el partit a l'Allianz Arena de Munic. Mal humor altre cop. Mentrestant, anaven caient també les dades de vendes de roses i el rànquing de llibres venuts. Satisfacció en les dades econòmiques, algun autor mediàtic ofès... Res de nou. Tot es mesura últimament en diners, o en ego. Encara que sigui per variar, els desitjo que gaudeixin de la lectura dels llibres que els van o es van regalar. Cuidar l'esperit també ajuda en aquests temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.