Avui és festa
Autocrítica
Si segueix bé el guió, anys a venir, Armstrong serà percebut com un home exemplar
Per què els costa tant als nostres polítics practicar l'autocrítica i el penediment? Que no ho saben que el perdó dels pecats és un concepte incrustat en la consciència occidental i la tradició literària europea? Que no ho saben que qualsevol pel·lícula de Hollywood se la juga en la manera de trobar un “The end” que exalti la redempció del pecador?... Als EUA són experts en la matèria. El menyspreat Nixon, el president trampós, va ser capaç de rehabiltar-se fins al punt que en el seu enterrament, un funeral d'estat, el president Clinton –un altre crac en aquest tema– va parlar de l'enorme deute de gratitud que el poble americà tenia amb el president destituït. I Clinton, és clar, a còpia d'humiliants confessions públiques i d'expressar penediments pel cas Lewinski, va passar de ser considerat un cadàver polític a ser vist com un actiu de primera en la reelecció del president Obama. Aquests dies s'inicia un altre procés de caiguda, confessió, penediment i redempció amb la història de dopatge de Lance Armstrong. Si segueix bé el guió, anys a venir, Armstrong serà percebut com un home exemplar. Una bona manera de començar a practicar per quan vinguin mals majors és acostumar-se a fer autocrítica amb aspectes menors. Vull dir, per exemple, aprendre a riure's de les imperfeccions o debilitats pròpies. Hi ha models a seguir. Pensin en l'entranyable Chesterton, aquell escriptor notablement voluminós que deia: “Avui he cedit gentilment el meu seient del metro a tres senyores.” En l'humorista Marx (Groucho) quan afirmava que menjava com un voltor però que, lamentablement, les semblances no s'acabaven pas amb això. Fins i tot en algun actor –un ram de gent molt preocupada per l'aparença física– que ha sabut buscar la simpatia del públic presentant-se més lleig que maco, com Marlon Brando: “Els meus ulls s'assemblen molt als d'un porc mort.” Potser si alguns homes (i dones) públics comencessin projectant una mirada irònica sobre ells mateixos, els tindríem més ben preparats per quan els toqués fer el procés d'expiació i rehabilitació.
