Avui és festa
Futur
Euro a banda, sembla que el gran element de cohesió europeu és la visita obligada a l'Euro-Disney
La història de l'Espanya actual arranca amb unes dades perfectament objectives: 500.000 morts als fronts de la guerra civil i 300.000 a les rereguardes. Damunt d'aquesta pila colossal de mort la societat ha après a evolucionar, a viure i a reinventar-se. Aquest passat tràgic és encara el que explica la manera conflictiva, intensament emocional, amb la qual el país es baralla amb ell mateix per decidir de quina manera ha d'estructurar qualsevol fórmula de convivència en el futur. La solució màgica sempre ens ha semblat Europa (aquest paraula que prové de la mitologia, indica un mite o una realitat?). A Europa –aquest espai que, com la península, s'ha trinxat en matances descomunals en les guerres del segle XX– li demanem totes les solucions i sobre aquest concepte tan difícil de definir, hi projectem tota mena d'esperances. Europa, per exemple, hauria de donar-nos un paraigua d'identitat política comuna que ens permetés gestionar les nostres identitats nacionals i emocionals. Pobra Europa, quina feinada! Mentrestant, tot el que tenim és una esquifida constitució europea que estableix la unitat monetària dels estats admesos al club. De les arrels culturals que han conformat la idea d'Europa no se'n parla. No es parla dels referents culturals i religiosos compartits, ni es parla de les barbàries que són marca de la casa. El novel·lista Andrés Trapiello ha fet notar un fet curiós en relació amb les nostres guerres: no es troba mai ningú que admeti ser autor de cap d'aquests morts. Avancem –amb ensurts i patacades–
guiats per la il·lusió economicista de l'euro, però no trobem la manera de crear identitat europea a partir de les llums prodigioses i les ombres sinistres de la nostra tradició. Tampoc acabem de posar damunt la taula que el desitjable horitzó federalista d'uns Estats Units d'Europa, a la manera dels EUA, s'ha de bastir sobre el fet que el geni d'Europa és el de la diversitat lingüística, cultural i social. Per ara, i l'euro a banda, sembla que el gran element de cohesió europeu és un negoci americà: la visita obligada a l'Euro-Disney.
