Opinió

Avui és festa

Càndids

Avui, a Catalunya, les coses més inesperades contenen ressons.

El juliol de 1934 el llavors president del PEN internacional, l'escriptor H.G. Wells, visita Stalin al Kremlin. Tot i que observa que Stalin no el mira als ulls (timidesa, pensa), surt de l'entrevista convençut que ha parlat amb un dels homes més càndids i honestos del món. D'entrada, l'escriptor fa una pregunta curiosa: “He vingut a preguntar-li què està fent per canviar el món.” L'astut georgià diu: “No gaire res.” Un toc d'ironia fina de part de l'autoritat suprema del nou ordre soviètic. L'entrevista no té pèrdua per molts motius. Una bona part té la gràcia dels canvis de paper: Wells pondera les virtuts del comunisme i Stalin, les del capitalisme i manifesta admiració pel president Roosevelt, en plena lluita contra la més profunda crisi econòmica del capitalisme. Aviat entren en les metàfores de navegació que el president Mas ha posat de moda d'ençà que va instal·lar un timó al seu despatx. Stalin: “La transformació del món és un procés llarg, complicat i dolorós. Per a navegacions llargues calen vaixells grans.” Wells: “Sí, però per als viatges llargs cal un capità.” Stalin: “Cert, però el primer requisit és un vaixell gran. Què és un capità sense vaixell? Un inútil.”

La conversa s'allarga sobre la mecànica de les revolucions. Stalin troba que és una ingenuïtat pensar que tothom és bo i adverteix que cal combatre les forces del vell ordre i de la classe dominant. Wells argumenta que el “vaixell gran” és la humanitat entera i es pregunta si una minoria pot fer una revolució. Stalin, cruel i cínic com pocs, domina l'art dels raonaments assenyats: “Per fer una revolució cal una minoria activa, però no hi ha cap minoria capaç de fer res si no té el suport, almenys passiu, de milions de ciutadans”. Wells s'ho pensa: “Almenys passiva? Potser, semiconscient?” “Digui-li com vulgui”, conclou Stalin, “mig conscient, mig instintiva, però sense aquest suport la minoria, per més bona i enèrgica que sigui, és impotent.” Wells queda fascinat davant d'un home tan raonable. Avui, a Catalunya, les coses més inesperades contenen ressons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.