Opinió

Avui és festa

Ciclistes

A Anglaterra la bicicleta sempre ha tingut un toc de distinció i ha estat molt popular en el món universitari i en ambients intel·lectuals

Cada vegada n'hi ha més. Els diumenges al matí milers de ciutadans pedalen mentre algú o altre prepara el sofregit. A les grans ciutats el bicing ha guanyat un plus de respectabilitat. L'alcalde de Londres va cada matí a la feina amb la seva bici, els gafets als turmells i el casc sobre els seus cabells esbullats. A Anglaterra la bicicleta sempre ha tingut un toc de distinció i ha estat molt popular en el món universitari i en ambients intel·lectuals. Els biògrafs han reconstruït una topada entre el dramaturg Bernard Shaw i el filòsof Bertrand Russell en la bucòlica Anglaterra de finals del segle dinou. Els dos joves havien estat convidats a la casa de camp d'uns altres intel·lectuals, el matrimoni Webb, coneguts per les seves simpaties socialistes. Acabada la trobada, se'n tornen a Londres amb les bicicletes respectives. Russell, l'home que en els seus llibres va comparar l'aprenentatge de la parla amb el d'aprendre a pedalar, va al davant. El corpulent i barbut Shaw el segueix amb l'estil maldestre que alguns atribueixen al seu vegetarianisme radical. Russell s'atura al mig del camí per consultar un mapa. Shaw, incapaç d'estar pel que s'ha d'estar, se li fot al damunt: xoc d'intel·lectuals. Era el 12 de setembre de 1895. Aquella topada deixa avariada la seva amistat per molts anys. L'agressor cau per terra, però la bici queda intacta i a ell no li passa res (Shaw, és clar, diu que és degut a la dieta vegetariana). Els pantalons curts de Russell, en canvi, queden estripats i la bici, inservible. Ha d'agafar el tren. Aquelles màquines de vapor van molt lentes i la bicicleta de Shaw avança el tren. A cada estació, Rusell treu el cap per la finestreta i veu que el malparit l'està esperant a l'andana per saludar-lo amb ànim de burla. Amb el temps, Russell matisa l'admiració pel dramaturg i el retrata com un fatxenda vanitós... Els intel·lectuals tenen la pell molt fina però els polítics, com Mas o Rajoy, saben que la seva feina requereix pells resistents. S'haurà d'anar veient qui ha sortit més malparat de la topada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.