Opinió

Criticar i proposar

Si reduïm costos directes recuperem productivitat a curt termini, però per mantenir la tendència necessitem reformes en la nostra estructura productiva

El cost del deute a dos anys és al 5,1% i a deu, al 6,9%. La darrera subhasta va col·locar el deute perquè era a curt termini, en el període de liquiditat de tres anys donat per el préstec del BCE. Els mercats no creuen que amb les reformes fetes ens en puguem sortir.

És un tòpic, el país va malament, el pla de les finances públiques és simplement  reduir despesa, l'economia tendeix inexorablement a empitjorar, la inversió decreix, l'atur creix i el deute públic i privat també, l'egoisme s'estén, la corrupció no decreix, el respecte per les minores s'esvaeix, tornem al centralisme, ni tenim la intel·ligència de saber on és la solució ni la força per impulsar-la... Els tòpics s'han de combatre.

És cert que l'Europa del sud, Espanya i Itàlia, perd competitivitat respecte de la del nord, Alemanya i Holanda. Si aquesta tendència es manté durant un any, la convivència amb una moneda única esdevindrà impossible i la UE construïda després de dues guerres, per evitar-ne la repetició, s'esfondrarà perquè l'espai comú de convivència i el benefici que es deriva de compartir un mercat únic s'evapora. Es diu que Europa és capaç de portar les coses a l'extrem i resoldre-les en l'últim instant. És una creença poc conforme a la realitat històrica. El 1918 ens salven de l'imperialisme de les potències centrals, el 1923 ens fan préstecs per reconstruir les destrosses de la guerra que, utilitzats per a altres fins, ens porten a una altra guerra. Ens ajuden a vèncer el nazisme i el feixisme i després a reconstruir Europa; el 1956, quan volem mantenir el poder del colonialisme a Egipte, ens obliguen a acceptar el nou stau quo que encara no havíem entès que era inevitable; als vuitanta són altres els que precipiten la fi del comunisme; el 1993, quan Iugoslàvia entra en guerra civil, ens ajuden altres a restablir la pau. Qui ens traurà de l'embolic en què ara estem? No som, els europeus, importants i els EUA tenen altres prioritats.

En competitivitat global per unitat produïda, Alemanya i Espanya han divergit del 2000 al 2008 fins al 27%, en vuit anys ens costa a Espanya un terç més produir el que abans ens costava el mateix que Alemanya. Del 2008 al 2011 aquesta diferència s'ha reduït fins al 21% degut en part a la contenció de la despesa a Espanya i a l'alentiment de l'economia a Alemanya. Si reduïm costos directes recuperem productivitat a curt termini, però per mantenir la tendència necessitem reformes en la nostra estructura productiva i científica de la mateixa envergadura que les fetes a Alemanya o a Suècia als anys noranta. A curt termini és inviable i a llarg, extremadament difícil, però és teòricament possible.

En l'estudi del World Economic FORUM (WEF) sobre competitivitat de les nacions es comparen per Alemanya, França, Itàlia i Espanya els tres factors que determinen la competitivitat. Els bàsics o subjacents: institucions, infraestructures, entorn macroeconòmic, sanitat i ensenyament bàsic. Els impulsors de l'eficiència: ensenyament superior, mercats de mercaderies i serveis, treball, mercats financers, tecnologia, dimensió, i finalment els d'innovació. Considera el WEF que els factors bàsics influencien la competitivitat en un 20%; els impulsors de l'eficiència, en un 50%, i la innovació, en un 30%.

En relació amb Alemanya, Itàlia i Espanya estan al 83% i 90% en els factors bàsics, al 85% i 88% en els impulsors de l'eficiència, i al 76% i 73% en innovació. Això senyala el camí de les reformes a emprendre.

Un diagnòstic sobre el qual hi ha consens no ha portat el govern, cap partit polític o ens social, sindical o econòmic a plantejar el que caldria fer encara que el pla de desplegament fos necessàriament a llarg termini.

Quant als factors bàsics i subjacents, s'hauria de modificar la llei electoral per acostar l'elegit a l'elector i que fos aquell i no el partit qui determinés qui són el elegits, llistes obertes o circumscripció única. S'hauria de reformar la justícia per descongestionar els tribunals resolent en l'àmbit administratiu les qüestions menors, accidents de trànsit sense danys greus, faltes lleus, etc. que avui saturen els jutjats. Reduir lleugerament el nivell de seguretat jurídica eliminant selectivament successives apel·lacions a tribunals superiors que allarguen en molts casos innecessàriament els processos. Reduir el nombre de representants públics i pagar millor els que quedin. Castigar amb més severitat i velocitat la corrupció. Reduir la dimensió de la funció pública i sotmetre-la a avaluació periòdica. Prioritzar les inversions públiques per rendibilitat i no per equitat, corredor mediterrani en lloc d'AVE a Galícia. Permetre la gestió individualitzada i la competència entre ports i aeroports i la parcial privatització del transport de mercaderies per ferrocarril aprofitant la capacitat excedentària generada per la xarxa de l'AVE. Enfortir selectivament el poder autonòmic i limitar la solidaritat interterritorial si no millora la convergència.

Per als impulsors de l'eficiència s'haurien de reformar les universitats públiques, convertint-les en fundacions, eliminant l'endogàmia en la selecció dels gestors, amb contractació directa de professors, finançament en funció de resultats i major nivell de meritocràcia i ajuts als estudiants amb rendes baixes a través de beques. S'ha de promoure l'exportació amb crèdits als compradors idèntics als que tenen les empreses alemanyes. L'exportació creix amb l'envergadura de l'empresa i la competitivitat també; hi ha d'haver incentius fiscals i financers al creixement de la dimensió de les empreses. Les reformes del treball i del sector financer estan en curs i falta encara molt. Banc dolent per als actius tòxics, recapitalització de mínims, cancel·lació del deute hipotecari per a rendes familiars baixes per l'entrega de l'immoble i lloguer automàtic.

Per la innovació, priorització del desenvolupament en detriment de la recerca. Vincle entre recerca i ús empresarial d'aquesta, incentius fiscals majors per la R+D, priorització sectorial d'un mix de sectors innovadors i madurs, millorem en el que som forts i no escampem diners a molts sectors sense eficàcia, contractes temporals bonificats a joves diplomats de la universitat i FP. Ajustos fiscals forts al mecenatge, donar protagonisme a la societat civil en detriment del govern.

Són aquestes algunes de les prioritats en les necessàries reformes. Expliquem com a societat el que volem. La queixa porta a la frustració i no resol els problemes. Proposem el que volem i deixem de criticar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.