LA GALERIA
Vinyetes i ninotaires
Durant molts anys els còmics només eren els actors i humoristes
No deu haver-hi en aquest país ningú de més de quaranta anys que no hagi tingut a les mans un TBO. Això explica que durant molts anys els còmics només fossin els actors i els humoristes, i que de les revistes d'historietes gràfiques en diguéssim tebeus. Qui més qui menys ha tingut relació amb les aventures i desventures de la família Ulises –una mena d'arquetip de la classe mitjana en ple franquisme–, amb l'explorador Eustaquio Morcillón i el seu ingenu ajudant Babalí –una sèrie que probablement avui seria impublicable i consideraríem racista–, amb la saviesa prehistòrica d'Altamiro de la Cueva, o amb el detectiu Casimiro Noteví, de qui el nom ja avança la seva condició de perdedor etern. Aquests noms deuen sonar a gairebé tothom amb una mica de memòria. Ara bé (sempre hi ha un “ara bé”), ¿vostès sabien que el guionista d'aquestes sèries emblemàtiques de la revista, com La familia Ulises, Eustaquio Morcillón o Melitón Pérez era Carles Bech, un bisbalenc nascut l'any 1914 i traspassat el 1999? Qui escriu –lector assidu del TBO en la seva infantesa– no en tenia ni remota idea. Si el lector està més endinsat en el terreny del còmic, per dir-ho com cal fer-ho avui, potser sabrà que el dibuixant Enric Bug Lapedra, que va formar part de l'underground barceloní dels setanta i vuitanta a les pàgines de revistes com Star, Vibraciones, Playboy o Rock Spezial és un portbouenc de 1957. O que el Bisbat de Girona va tenir un paper fonamental en la creació de la revista Cavall Fort. O que el Capitán Trueno és de Castelló d'Empúries i el seu col·lega Goliath, de Besalú. En definitiva: Girona ha dit i diu molt en el camp de la vinyeta. Valguin aquests exemples precedents a banda dels més evidents i pròxims al lector: La Punxa d'en JAP, el Sísif de Jordi Soler o el Gat i Gos de Lluís Puigbert en aquest mateix diari deuen haver estat sovint les seccions més visitades pel lector juntament amb les necrològiques (avís per a plumífers: ja ho deia Walter Mathau a Primera pàgina, que mai ningú no llegeix més enllà del segon paràgraf). Si volen saber-ho tot (o gairebé) sobre el còmic gironí passat i present, Sebastià Roig, Joan Manuel Soldevilla, Xavier Castillón i Salvador Garcia-Arbós ho expliquen al darrer número de Revista de Girona en un dossier d'una trentena de pàgines de línia clara, lectura amable, i informació sòlida, contrastada i sovint sorprenent. No s'ho perdin. Els procurarà uns instants de felicitat que s'agraeixen molt en els temps que corren. I de l'IVA ja en parlarem un altre dia.
