Opinió

Tenim futur

Tenim una pedra preciosa cada any més relluent, i ni les escoles ni les empreses
podem recular

La setmana passada es va celebrar a Cecot la 7a edició de la Nit dels Nous Professionals, la gran festa de la formació professional. Provinents d'escoles de tot Catalunya, nois i noies acompanyats dels seus tutors i familiars van rebre els premis als millors treballs de final de cada cicle formatiu.

I quins treballs! Majoritàriament plans d'empresa per tirar endavant nous negocis. Perquè sens dubte alguns seran realitat. Quin contrast tanta il·lusió, tanta força, tantes ganes de fer coses i de treballar davant el panorama imperant. Joves d'acció.

Aquesta nit d'emocions positives va ser el marc incomparable per fer algunes reflexions que convindria que es contagiessin.

Un primer missatge especialment adreçat a pares, mares, nois i noies. L'educació és sens dubte la millor herència que poden oferir els pares, i per als fills, que la reben, el principal actiu.

Un actiu en alça en aquest món castigat per la realitat de la crisi. Per tant, el talent és un tresor de valor incalculable que s'amaga al lloc on estem menys acostumats a mirar: dins de nosaltres mateixos. Com qualsevol tresor que val la pena, trobar-lo no és fàcil. Requereix una recerca apassionada, grans dosis d'esforç, determinació i el coratge necessari per superar els obstacles que vagin sorgint en el camí.

Molta gent no coneix el potencial propi i per això no en treu profit. La polèmica sobre si el talent neix o es fa és eterna, però els vull explicar un estudi esclaridor. Es va demanar als professors del primer curs que redactessin un informe sobre les qualitats de cada alumne fent referència al que s'acostuma a denominar “talent innat”. Uns anys més tard, una vegada la promoció havia acabat de cursar els estudis, diversos investigadors es van dedicar a comparar el nivell assolit pels alumnes amb les previsions dels professors del primer any. Sorprenentment no va aparèixer cap correlació estadística entre el “talent innat” inicial i el domini de matèries assolit. Llavors es va demanar als professors de l'últim curs, que ordenessin els seus alumnes partint de la dedicació que havien mostrat durant la seva llarga estada a l'escola.

Els resultats van demostrar que els que no mostraven una “habilitat especial” en el primer curs, però havien dedicat més temps a les matèries, aconseguien un nivell d'excel·lència més alt que els seus companys, en principi “més dotats”. Així els científics van concloure que el nivell de “talent” obtingut depenia del temps invertit a formar-se, i gens d'aquesta presumpta facilitat innata. Una transcendent lliçó.

I el segon missatge adreçat al professorat i a les empreses: ara no podem fallar amb la FP. Fa més d'una dècada que apostem per recuperar, prestigiar i donar gran recorregut a la formació professional, i encara que el moment sigui tan dur, amb ajustaments de tot tipus que ens afecten com a professors o empresaris, no podem defallir. La superació d'aquest moment i la reactivació no donen marge a la desmotivació ni a sentir-se decaiguts. Tenim una pedra preciosa cada any més relluent i ni a les escoles ni a les empreses podem recular. En lloc de queixes, més enginy, més esforç, més responsabilitat, més col·laboració i més cooperació escola/empresa/conselleries i govern.

Per concloure: l'únic dilema que segur que no existeix és “estudies o treballes”. Si no estudies tindràs molt més complicat treballar. I recordo que si l'aptitud suma, l'actitud multiplica.

Felicitats i gràcies a aquests joves, als seus pares i als seus professors. Tenim futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.