Un any oficial

D'anys dedicats a causes perdudes o per guanyar n'hi ha per donar i per vendre: tants anys i tantes causes que fins i tot se'n dediquen a la commemoració del natalici o la mort d'escriptors, que és un espècimen humà que, en general, només mereix l'atenció a l'hora de la necrològica. Però no fem el ploricó. Un centenari, un aniversari més o menys rodó, és un pretext com qualsevol altre per reivindicar una obra literària. Així acabem de celebrar l'Any Maragall –doblement justificat: cent cinquanta anys del naixement i centenari de la mort–, l'any 1997 vam commemorar l'Any Pla, i l'any vinent se celebrarà l'Any Espriu, atès que el dia 10 de juliol farà cent anys que l'escriptor va néixer a Santa Coloma de Farners. La Generalitat ha decidit donar caràcter oficial a l'efemèride ja que va ser, sens dubte, una figura de gran popularitat entre els anys cinquanta i la seva mort, l'any 1985. La projecció que va tenir –per motius essencialment socials i, per tant, extraliteraris– en transmetia una imatge distorsionada que va donar preponderància a aspectes menors de la seva obra, segurament molt menys llegida del que la seva popularitat podria permetre suposar. Poc després de la seva mort, Espriu va entrar a l'indefectible purgatori que la llei del pèndol imposa a qui un dia va tenir reconeixement. Potser és que aleshores –tan aficionats com som a tenir poetes, entrenadors, actors i cantants nacionals– ja havíem decidit que mort el rei visca el rei, i vam atorgar el títol de poeta del poble a Miquel Martí i Pol, per raons que no li treuen cap mèrit literari però que –com en el cas d'Espriu– tampoc no tenen res a veure amb la literatura (i el mateix Martí i Pol n'havia fet broma). Potser és aquesta singular recepció popular dels nostres escriptors que fa que –si no vaig errat– no hi hagi cap proposta similar per celebrar l'Any Pere Calders, que va néixer a Barcelona la diada de Sant Miquel de 1912. Calders, malgrat que era discret, simpàtic i socialment compromès, va ser un enorme contista. Davant d'una omissió com aquesta serà bo aprofitar l'avinentesa per avançar que el 2014 es compliran cent anys del naixement de Joan Vinyoli, que era un poeta molt més vinculat a les terres gironines –Santa Coloma de Farners i Begur– que no pas Espriu, malgrat que hi nasqués. I demanar també, per concloure, que l'Any Espriu sigui una bona oportunitat per recuperar la figura de l'escriptor amb tota la seva complexitat, lluny de les caricatures esquemàtiques i grotesques dels seus titelles.