Entrevistada

Sospita: el pagerolisme, igual que l'energia, ni es crea ni es destrueix, només es transforma.

Exemple: mig segle enrere, “dona” i “sueca” eren termes que evocaven –si més no en l'imaginari dels mascles de per aquests topants– un sensual paradís de lubricitat desfermada, roent, inesgotable. Ara, els mateixos termes –ja sense distinció de gènere– solen ser per aquí sinònims de pedagogia avançada, d'èxit educatiu, de redempció propedèutica.

I vet aquí com, a La Vanguardia del passat 23 de desembre i a El Punt Avui del 2 d'aquest mes, podien llegir-s'hi dues entrevistes amb una dona sueca de nom Inger Enkvist (“hispanista, assagista, pedagoga”), invitada per una fundació indígena a il·luminar-nos, pallussos com som, sobre tot de qüestions docents i discents.

Doncs bé, el primer resultat de les tals entrevistes era un enfilall de tòpics propis de les dites de banc més vàcues: els bons professors no s'obliden, l'estament professoral ha de recuperar autoritat, la comprensió lectora és bàsica, importa treballar amb certa regularitat i aprendre bons costums, etc.

Més remarcables eren però les idees de la mateixa hiperbòria fembra sobre la llengua d'aquest país: a l'escola les famílies haurien de poder triar la llengua d'ensenyament, els universitaris suecs s'estan de venir a Catalunya perquè encara no tot s'hi estudia únicament en espanyol.

Una exhortació en tota regla a la dimissió lingüística. Amb rebregats arguments del tipus que si la immersió és una qüestió política (poder optar només per l'ensenyament en castellà no deu ser-ho), o que si a Suècia, amb sols tres classes per setmana en suec, tothom el parla (que té pas cap Espanya per darrere i per sobre el país nòrdic?).

Assessora, entre d'altres, del govern català, la tal senyora. ¿De l'epòca de Don Érneh, el del gran Tete? En tot cas, encara és temps de dir-li que, Nord enllà, s'hi quedi.