Opinió

LA GALERIA

No desesperem

Oriol Ponsatí Murlà, pare de les Edicions de la Ela Geminada, té segurament molt d'afany d'aventura i poca por al risc

Disculpin que no els parli ni de la crisi, ni de la llengua catalana, ni de la dimissió a càmera lenta d'Antoni Castells, ni de la baixesa d'alguns arguments espanyolistes que van fent forat, ni del do de l'oportunitat del senyor Rubalcaba, que ara es revé de la paradoxa que un tribunal pugui contradir la decisió sobirana dels ciutadans o del Parlament. Perdonin que no els parli tampoc ni de la displicència amb què Josep Enric Millo tracta el regidor popular de Palamós Ricard Fontanet (no cal afegir res a La Galeria que ahir signava Joan Domènech) ni de la inconsistència de demanar que l'escola sigui la còpia del carrer, ni de la vulgaritat de la televisió.

Les perspectives són tan fosques que un té la necessitat de trobar algun indici d'esperança. I se'n troben. Mentre una editorial gironina –és a dir: modesta i perifèrica– com Edicions de la Ela Geminada pugui ser prou ambiciosa per publicar per primera vegada en català el cos principal del pensament presocràtic en un sol volum, de Tales de Milet a Demòcrit, no estem perduts del tot. L'edició, bilingüe en grec i català, amb gairebé 900 pàgines, és magnífica. A l'hora de fer la traducció, el professor Joan Ferrer Gràcia, de l'Escola d'Art de Vic, ha tingut en compte fins i tot el metre dels textos. Oriol Ponsatí Murlà, pare de les Edicions de la Ela Geminada, té segurament molt d'afany d'aventura i poca por al risc, però no és l'únic. Hi ha l'editor suïcida Quim Torra, que des d'Acontravent Editorial ha recollit cartes, articles i proses diverses del poetes Màrius Torres al volum Les coses tal com són (edició a cura de Jordi Julià i Pere Ballart), els insults del capità Haddock en la versió catalana del senyor Joaquim Ventalló a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp, o textos dels mestres del periodisme dels anys trenta, contemporanis de Josep Pla. I encara un altre motiu d'optimisme, Esteve Saguer, cantautor, hàbil mesclador de melodies intimistes i guitarres singulars amb aires de blues i folk, que respon al nom artístic Smoking Bambino, després d'haver fet una gira per França aquesta primavera passada, i haver actuat ara al Mercat de la Música Viva de Vic, emprèn una gira per Finlàndia. Potser a Girona no li fem prou cas, però això són coses que passen. No ens desesperem, si us plau, no ens desesperem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.