La professió i la vocació
Hi ha professions i vocacions. Les professions són comunes, i se suposa que procurem exercir-les amb responsabilitat. El verb precís és aquest. El metge procura guarir-nos o el perruquer procura dissimular les injustícies de la natura, però mai no tenen la certesa de l'èxit. Les vocacions són una altra cosa. Un llibreter nat, per exemple, és aquell que ens troba el llibre que busquem amb celeritat i cortesia professional però que, a vegades, també ens troba llibres que nosaltres encara no sabíem que buscàvem, i que potser ens obligarà a preguntar-nos durant anys com havíem pogut viure sense saber res d'aquelles pàgines.
Pere Rodeja, en Pere de can Geli, era una d'aquestes rara avis que, en un món inundat de novetats supèrflues, intuïa el valor dels llibres nous i coneixia de primera mà el dels clàssics. Tu donaves les coordenades, a vegades misèrrimes, i ell diagnosticava si et convenia viatjar a Grècia amb Werner Jäger o amb Jacob Burckhardt, si el teu estat d'ànim exigia les Sàtires de Juvenal, el savi equilibri d'Horaci, o aquell dia, potser, l'esforçada novel·la d'un autor local. Per tot això, ahir se li retia homenatge públic. En privat, podem recordar quantes vegades la seva intervenció providencial va evitar que deixéssim de llegir un llibre imprescindible i que fóssim com un amputat que ignora la seva amputació.
