els fils d'ariadna
Realitat de cartró pedra
No podem beure'ns l'enteniment fins al punt de magnificar gestos que plantegen un tipus de solidaritat gremial o parcial
Parlar de qüestions personals relacionades amb la malaltia sempre comporta un risc. Conscient, doncs, d'entrar en un camp que exigeix molta pulcritud, m'agradaria no ser mal interpretat. Pocs dies després d'assabentar-me que una meva cosina i dos entranyables amics tenen càncer, molts mitjans de comunicació aplaudien la rapidesa amb què s'havia operat el –grandíssim– futbolista Eric Abidal, afectat per un tumor en el fetge. També al llarg d'aquests dies, mentre amb relació al cas de la meva cosina assistíem a un pelegrinatge kafkià per inhumans laberints de centres hospitalaris, molts mitjans de comunicació realçaven que la clínica Dexeus, “en un preciós gest de solidaritat”, hagués operat “a preu de cost” Miqui Roqué, futbolista del Betis, afectat d'un tumor a la pelvis. Gordillo –president del club andalús– estenia els elogis a diverses personalitats del FC Barcelona per haver fet de mediadors en aquest afer i, així, haver “alleugerit la tresoreria del club”.
És evident que en un cas extrem de salut tothom polsa les tecles que té al seu abast i que tota resposta mereix l'agraïment i el respecte més absoluts. Ara bé, des del punt de vista col·lectiu no podem beure'ns l'enteniment fins al punt de magnificar gestos que plantegen un tipus de solidaritat gremial o parcial. Fragmentar els conceptes de solidaritat i d'assistència és com empedrar l'infern de bones intencions. Cal celebrar que Abidal no hagi hagut de sofrir llistes d'espera i que Roqué hagi pogut ser operat a preu de cost. Però al mateix temps que desitgem la seva recuperació, també cal no oblidar que aquests dos futbolistes són excepcions que confirmen una regla sanitària molt menys lliurada a la rapidesa, l'eficiència i la beneficència. Aviat, per aquest camí, tota la realitat serà de cartró pedra. En aquest sentit Marina Geli i el personal sanitari de l'hospital Clínic fent de cheerleader del rei Joan Carles I quan el monarca elogiava la sanitat pública just després de ser intervingut d'un nòdul en el pulmó, han resultat ser tota una profecia.
