Som tantes coses, els catalans!

Ho va dir fa molt de temps Narcís de Carreras, referint-se al Barça, però no pensant només en el Barça: “Som qui som i representem el que representem”. Josep Pla va territorialitzar-ho i va dir que el seu país era allò que veia des del menjador de casa seva, però que més enllà hi havia un territori més gran on ell deia “Bon dia” i la gent li contestava “Bon dia” sense haver de canviar de llengua. Ara fa uns dies, però, a Madrid, el president Mas va complicar la cosa i va dir que els catalans som els alemanys d'Espanya. No sé si tothom el va entendre. A Espanya, els catalans som moltes coses, però que jo sàpiga no havíem estat mai alemanys: som polacos, quan parlem català; som jueus, quan entrem en una botiga a comprar; som gitanos, quan som a la botiga venent, hi hagi o no hi hagi taulell. En el segle XVIII, Cadalso deia que els catalans eren “los holandeses de España”. Ja s'ho poden imaginar: va escriure que “la gente de este lugar es de natural laboriosa” i en va començar a dir meravelles. ¿No els ho han dit sempre que són una meravella? Hi ha catalans, però, que el que voldrien és deixar de ser tan laboriosos i ser andorrans. Sol ser gent de bona fe, gent que creu profundament que el problema no és que els catalans siguem “els alemanys d'Espanya”, sinó que, quan anem a Alemanya, siguem encara espanyols. Els papers ho diuen, sí, però sempre que poden ho amaguen. Un dia que era a França uns espanyols van preguntar a un meu amic si era italià i va dir que sí. Un altre dia, també a França, a un altre amic van preguntar-li si era espanyol i va dir que no. Espanyols, doncs, sembla que n'hi ha alguns que no ho són. Ja hem fet un pas. Però som tantes coses, els catalans, encara!