Opinió

PLAÇA MAJOR

Curioses defuncions

He trobat notables correspondències entre la manera com van morir grans autors de la cultura universal i els títols de les obres que havien escrit abans de la seva defunció

He decidit investigar. He trobat notables correspondències entre la manera com van morir els grans autors de la cultura universal i els títols de les obres que havien escrit abans de la seva quasi premeditada defunció. La conclusió és ben clara: les concomitàncies, a la llarga, poden ser enteses com alguna cosa més que casualitats.

Quan el dramaturg Molière va escriure El malalt imaginari, la història d'un impecable hipocondríac i la crònica d'una cruel premonició, no hagués pensat mai que moriria en una de les primeres representacions de l'obra, víctima d'unes fortes convulsions a dalt de l'escenari davant d'un públic que va esclatar de riure, admirant els dots escènics d'aquell pobre home. Walter Benjamin, crític i pensador, va decidir enverinar-se amb morfina a la frontera francoespanyola de Portbou per haver-li estat negat el pas. Ja ho havia predit en una de les seves Il·luminacions. El que no acaba de ser lògic és que l'autor de L'obra d'art en l'època de la seva reproductivitat, no s'enverinés amb un tòxic més ultramodern. L'escriptor Ambrose Bierce va néixer en una cabana perduda enmig d'un bosc d'Ogio i va desaparèixer misteriosament el 1914 durant la guerra civil mexicana. Prèviament havia escrit una obra amb el títol de Pot ocórrer això? Els lectors li hauríem de respondre amb l'adverbi afirmatiu idoni per a aquests casos. Quan el filòsof Giordano Bruno va escriure El sopar del dimecres de cendra no sabia que al cap de poc temps seria condemnat a morir a la foguera (però no queda clar si era dimecres o bé divendres). El novel·lista Hans Fallada va morir a conseqüència dels forts calmants que prenia per alleujar els dolors d'una greu malaltia. Com més en prenia, menys efecte li feien i l'autor encara continuava preguntant-se allò de I ara, què? I ara, res: fallada. Boris Vian té títols com Escopiré sobre les vostres tombes, Que es morin els lletjos o Tots els morts tenen la mateixa pell. I el molt prepotent sempre repetia: “Mai no tindré quaranta anys”. Va morir als trenta-nou força avançats. (Continuarà...)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.