dos negroni
Allò de la Marilyn Monroe
Admiro la Marilyn, però el mític ‘Aniversari feliç' a JFK és una tortura per a les orelles
Al programa de la Cóppulo, a les tardes de Catalunya Ràdio, parlen de la Marilyn Monroe a propòsit de la publicació del llibre Fragmentos de Marilyn Monroe. És una edició molt curosa i recomanable, de Seix Barral, que he comprat i fins i tot he llegit amb molt de gust, de la mateixa manera que em vaig llegir la biografia que en va fer Donald Spoto. Al programa ens deixen sentir la famosa cançó Aniversari feliç que li va dedicar al president Kennedy. A propòsit d'això, en Gorina explica que la Fox va amagar les cintes amb les seves cançons, perquè trobaven que eren un horror.
Aquests dies els diaris han reproduït algun dels fragments d'aquests textos. Hi ha qui en diu “poemes” i hi ha qui en diu “pensaments íntims”. Al pròleg es veu que l'escriptor Antonio Tabucchi diu frases de l'estil (cito de memòria): “Perquè si les persones intel·ligents fan mal als altres, les persones fràgils es fan mal a elles mateixes”.
En fi, admiro Marilyn Monroe i m'agrada la ironia de cançons com Els diamants són els millors amics d'una dona. M'agrada molt Bus stop. La trobo molt guapa i fràgil, etcètera. Jo també crec que la van titllar de burra injustament, etcètera. Jo no considero (de fet, no conec ningú que consideri) que va ser una rossa superficial. Però, que Déu em perdoni, trobo que aquesta cançó tan mítica que li dedica al president Kennedy és una tortura per a les orelles. (Hi ha coses fràgils i sensuals que torturen, com ara la Carla Bruni).
I, que Déu em perdoni també, aquests aclaparadors escrits que s'han publicat (i que tenen un grandíssim interès històric, com dèiem) no em semblen poemes, ni res que se'ls assembli, encara que en tinguin l'estructura. No m'agraden gens, no els sé veure aquest dramatisme que figura que tenen.
Hi ha molta gent que pateix i escriu, però no vol dir que el resultat pugui ser llegible. Per mi, poemes són els de Bukowski. Però m'han de perdonar, perquè no sóc la persona més sensible. De vegades segons quin haiku casolà em recorda més aviat una llista d'anar a comprar.
