Cara a cara

Tenim una segona oportunitat per confirmar que sempre hi ha una primera vegada. A les últimes eleccions no va ser possible veure enfrontats cara a cara els dos candidats amb opcions reals de ser president de la Generalitat, Artur Mas i José Montilla, per la incapacitat dels seus caps de campanya de posar-se d'acord. Des d'ahir mateix, un cop firmat i publicat el decret de convocatòria d'eleccions, els equips dels dos candidats han tornat a mantenir contactes per intentar fer-ho possible. Si tornessin a fracassar algú hauria de donar explicacions prou convincents dels motius pels quals, també en això, som estranyament diferents.

Els puristes del sistema, els que el defensen des de l'essencialisme, critiquen la possibilitat d'un debat a dos, al·legant que això és menystenir la resta d'opcions polítiques i que, en tot cas, tindria sentit en un model presidencialista. La realitat és que, tot i que les atribucions reservades en exclusiva al president són escasses, la seva personalitat i capacitat de lideratge condicionen d'una forma determinant l'actuació del govern. La gent té ganes i té dret a veure confrontats els qui, veritablement, tenen opcions d'ocupar aquest càrrec. De ben segur que no serà l'espectacle televisiu de l'any, ni pel format ni per les característiques dels protagonistes, però segur que superarà amb escreix les paupèrrimes audiències dels debats de tots els candidats, que cada vegada que es fan se situen per sota del debat anterior.

Ara cal definir com es farà, si serà un o si en seran més, i on i com se celebraran. Sembla que el punt de partida d'ara és el mateix on es va quedar entrebancada la negociació fa quatre anys. La voluntat expressada en públic pels socialistes és que es facin dos cara a cara, un en català i un en castellà, i l'última vegada van proposar que es fessin en dues cadenes privades de televisió, una d'àmbit estatal i una altra de catalana. Això voldria dir que TV3 es quedaria sense debat. Seria interessant que els màxims responsables de la televisió pública, els seus dirigents i el seu consell d'administració valoressin la possibilitat de fer un pas endavant i oferir-se per realitzar i transmetre un dels debats. D'una banda, perquè fer-ho entra dintre del que ha de ser la seva funció de servei públic, i de l'altra per demostrar que no es renuncia a la posició de lideratge. La televisió pública de Catalunya no es pot quedar al marge voluntàriament del que, previsiblement, seria el fet més destacat de la campanya i, en tot cas, d'un esdeveniment informatiu de clara rellevància. TV3 podria i hauria de jugar un paper de terreny neutral.

Possiblement ara convergents i socialistes estan analitzant els riscos que assumeixen uns i altres, i què en poden treure d'aquests enfrontaments directes. Els analistes consideren que és poc probable que en la recta final de la legislatura i en plena campanya puguin tenir una gran incidència en els electors indecisos, tot i que s'apunta que el grau d'interès del debat pot incidir en la participació. De tota manera, que ningú menystingui la seva possible influència, o és que algú dubta de la importància del debat econòmic entre Pedro Solbes i Manuel Pizarro en la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero a les últimes eleccions espanyoles? És clar que aquí aquest debat seria força més difícil, ja que encara no hem escoltat la disponibilitat del candidat que ha apuntat José Montilla per ser conseller d'Economia si guanya les eleccions, de deixar el seu càrrec i venir a Catalunya; i Artur Mas manté com el secret més ben guardat el nom de la persona en què ha pensat per liderar el que ha de ser l'eix principal de la seva política. Aquest cara a cara també ens interessaria.