Trossos
Litúrgies
Per posar signes de puntuació, per subratllar els moments importants, en la política com en tot en la vida, cal crear litúrgies. L'Onze de Setembre és un dia important en el calendari col·lectiu dels catalans. Hem de generar les litúrgies adequades, i ho anem fent per tempteig. Amb institucions pròpies, hem de revisar litúrgies que corresponen a les necessitats i les possibilitats d'un període resistencial. Per celebrar i també per reivindicar.
Ciutadella
L'acte institucional de la Ciutadella ha estat una bona aposta per generar una litúrgia adequada. Algunes de les seves troballes i el to general s'han consolidat. Són útils per a allò per a què han estat dissenyades. Però també n'hem anat descobrint els límits: no hi podem fer passar massa coses, massa missatges, massa commemoracions. Tocaria simplificar i alleugerir. No és una esmena a la totalitat. És una reforma.
Casanova
La primera litúrgia que va inventar el catalanisme per a la Diada va ser posar flors al monument a Casanova. Aquesta litúrgia se'ns ha envellit i se'ns ha encarcarat. Tenia sentit com una ofrena espontània. Era absurd que l'única cosa que es pogués anar a fer davant de l'estàtua fos o posar flors o xiular els qui en posaven. Però el remei ha estat pitjor que la malaltia: segrestar l'estàtua de la gent. Aquí ens hem d'inventar una litúrgia nova, participativa. I per a les manifestacions de la tarda, potser també.
