L'amor salta per la finestra

Llegeixo a l'Avui de dimarts passat un titular que diu: “Les dissolucions matrimonials baixen un 30% en tres anys”. S'apunten tres causes per a aquest baixada tan significativa. La primera és que ja ha passat el boom de divorcis que va provocar la reforma de la llei del 2005. La segona és una obvietat: com que es casa menys gent, també hi ha menys divorcis. I la tercera és, per mi, la que podria resultar sorprenent o, si més no, obrir una línia de reflexió: la tercera causa per al descens de divorcis és la crisi econòmica. O sigui que les persones que han decidit separar-se s'ho rumien dues o tres vegades i tenen en compte, sobretot, l'aspecte econòmic. Això seria la versió optimista perquè també deu haver-hi casos d'aquells que no es tracta de rumiar-s'hi més o ser prudent, sinó que per més voltes que s'hi doni, la parella no es pot divorciar perquè no podrien sobreviure per separat.

Això vol dir que encara que no s'avinguin, o que s'hagin avorrit mútuament o que arribin a vorejar l'odi, estan condemnats a viure junts. Tot això tenint en compte que, probablement, El Último de la Fila tenia raó quan cantava que Cuando la pobreza entra por la puerta el amor salta por la ventana. Aquesta és l'equació: menys diners impliquen menys amor però el resultat final d'aquesta combinació no és el divorci (preval la manca d'amor) sinó continuar vivint junts (preval la falta de diners).

Quina angoixa i quin estrès emocional deu suposar una situació com aquesta. Imagino que força semblant a la que vivia la protagonista de la novel·la que acabo de llegir, una americana dels anys seixanta que viu engabiada en una vida aparentment idíl·lica que l'ofega sense remei. Es tracta de Diario de una ama de casa desquiciada, de Sue Kaufman, publicada l'any 67 i que ara ha recuperat, amb gran encert, Libros del Asteroide. No us deixeu desanimar pel títol: és una novel·la interessant, sarcàstica, que convida a reflexionar. Que trist, però, que tantes dècades després hi hagi dones, i homes, aquí al nostre país, que puguin veure-s'hi reflectits amb tanta exactitud. Qui ens havia de dir que encara que una persona treballi i guanyi un sou, això no vulgui dir que té independència econòmica per decidir sobre la seva vida!