Sense vergonya ni escrúpols

Si José Luis Rodríguez Zapatero tingués consistència, podria haver inspirat Maquiavel. No en té, de fondària política, però és model de prínceps i reietons en falta de vergonya i escrúpols. La qüestió d'estat ha esdevingut qüestió personal. El president fa el que calgui per persistir en el poder. Menteix, mutila i traeix. Així, és capaç de negociar transferències i inversions amb el PNB perquè li aprovin els pressupostos i deixa a pèl el lehendakari del seu partit. “Patxi López no serà sacrificat”, s'atreveixen a proclamar irònics els nacionalistes bascos. Sacrificat, potser no; ridiculitzat, fins al límit. Pels seus. Al mateix temps ara s'ha sabut que Zapatero va demanar a Montilla avançar les eleccions amb la intenció gens dissimulada de poder pactar amb Convergència a la Generalitat els mateixos pressupostos. I tot seguit, en una finta insuportable, ell mateix envia els seus ministres a fer el paperot a Catalunya per ajudar el PSC. Si algun dia li han de fer un trasplantament d'estómac, el donant haurà de ser una boa!