Opinió

Contra xifrada

Francesc Muñoz Dorado

Botes de boscos catalans

Els vins d’una certa complexitat, abans d’arribar a l’ampolla, passen un temps en botes o barriques de fusta que solen ser de roure americà o francès. Però a Catalunya, abans de l’adopció d’aquestes espècies estrangeres que han esdevingut referències en el sector, el vi s’envellia en recipients fets amb matèria primera local, i com que no hi havia tantes rouredes, els boters utilitzaven sobretot castanyer i altres fustes d’arbres que tenien a l’abast. Ara l’Institut Català de la Vinya i del Vi (Incavi) ha endegat un projecte emmarcat en el seu pla de recerca i innovació 2030 que vol estudiar el potencial dels boscos catalans per fer-ne botes de diferents fustes i esbrinar com influeixen en la composició i el perfil aromàtic dels vins catalans.

L’investigador i enòleg Enric Bartra, que ha assumit l’encàrrec, explica que a més de castanyer també faran assaigs amb roure català, acàcia i cirerer: “Són fustes que van quedar relegades perquè a vegades pensem que el que ve de fora és millor; ara volem fer el tomb i les estem revalorant”, assegura. La iniciativa és coherent amb l’aposta per varietats de raïm pròpies i la recuperació de mètodes d’elaboració tradicionals que estan fent alguns productors. En el cas de les botes, es vol estudiar com es comporta el vi, blanc o negre, quan s’hi està un temps: sis mesos o un any: “No volem tastar una infusió de fusta, s’ha de respectar al màxim el vi i, en alguns casos, aportar alguna nota pròpia”, assenyala Bartra. Com que la fusta de la bota es torra per l’interior, aquesta nota és la que pot deixar el castanyer, l’acàcia o el cirerer torrats, que els paladars entrenats poden assimilar a la vainilla, el caramel o el coco. Caldrà esperar per saber si les botes de boscos catalans són capaces de traslladar matisos i complexitats que arrelin més encara els vins amb el seu paisatge i si, arribat el moment, tenen un públic que ho sàpiga valorar.

En tot cas és una iniciativa que va més enllà del món del vi perquè la intenció és que repercuteixi en l’activitat forestal i alimenti una economia circular i de quilòmetre zero. “Fer un aprofitament respectuós i conscient del bosc ajuda a la seva gestió i a evitar incendis”, diu l’investigador de l’Incavi. També hauria de contribuir a la supervivència de la professió de boter, pràcticament desapareguda a Catalunya. Només resta la boteria Torner de Vilafranca del Penedès, l’origen de la qual es remunta al 1739 i que l’any passat es va salvar del tancament després de la jubilació del propietari sense relleu.

La pregunta és si el sector està preparat per a aquest repte: “La indústria està a l’expectativa, és conscient que estem donant valor al producte d’aquí, l’estem singularitzant i estem fent que ajudi a narrar una història que només es pot explicar des d’aquí”, diu Bartra.

250 litres
és la capacitat de les botes que empraran en la recerca. Als cellers les mides estàndard estan en 220 litres, 300 i també n’hi ha de 500


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.