Lletra petita
Governar i campanya
“Seguir governant en campanya fa difícil establir la diferència entre gestionar l’inajornable, voler quedar bé amb alguns sectors i fer-se propaganda
L’avançament electoral endèmic i la concatenació de comicis duu la política a la campanya permanent. Perd l’essència de la quinzena de dies de campanya, en què l’única diferència és que els partits demanen el vot directament. De retruc, fa més complex seguir governant en les llargues precampanyes i campanyes. I sobretot fixar escrupolosament allò que esdevé propaganda i allò que requereix i obliga a no abandonar la gestió diària, com podria ser la sequera actual, o l’oferta educativa per al curs que ve, d’obligada decisió per no aturar terminis. Altra cosa són les propostes/promocions/anuncis d’intencions dels governs mentre els parlaments estan dissolts. En els darrers dies, el govern o el president han proposat refer la configuració de les pistes de l’aeroport del Prat, un nou finançament autonòmic, la solució legal per a un referèndum, l’ampliació del pla de barris, el pacte per a la ramaderia extensiva, la nova senyalització laboral, l’estratègia contra la pobresa infantil, i avui presentaran la lluita conra el lloguer de temporada. Potser hauria estat millor esgotar la legislatura si els projectes eren urgents. Si no ho eren prou per avançar els comicis, per què anunciar-los? Fa la sensació que s’aprofita la feina feta que queda al tinter de les conselleries per vendre acció de govern, sempre oportú abans d’unes eleccions, i relligar-hi l’argumentari d’ERC, en aquest cas. Tan lícit com qüestionable, perquè resultava dilluns indignant sentir dos consellers fent propostes per reduir la pobresa infantil, amb la legislatura acabada. S’intenta quedar bé amb entitats, gremis, patronals i lobbies en general, amb qui s’havia compromès tirar endavant alguna acció de govern, que queda paralitzada. Governar és gestionar bé l’imprescindible fins al darrer minut, i si cal, arremangar-s’hi cometent errors o encerts, com el conseller Mascort amb la sequera. Però no per contribuir a les respectives precampanyes, sinó perquè dignifica gestionar l’administració, que no entendríem, els administrats, que quedés paralitzada.
