Lletra petita
No ens roba, ens atraca!
“El xoc de trens ha deixat Catalunya sense màquina ni maquinistes, i la independència ni s’ensuma, però els motius per fer-la són allà mateix. Intactes. Tots
Som en temps de desescalades, de “reencuentros”, de taules de diàleg, de política útil i de desmobilització física i verbal. És el que hi ha. Ara no es parla d’independència perquè no hi ha pla, el full de ruta el van estripar a hòsties i el xoc de trens ha deixat Catalunya sense màquina ni maquinistes. Potser recorden el vell monòleg de Joan Capri sobre el matrimoni quan deia: “Passen els anys i l’amor se’n va, ja se sap, l’amor se’n va... però ella es queda, ah carai!” Doncs això. La independència no la veiem, però els motius per fer-la són allà mateix. Tots. Com que no tenim tot el diari per exposar-los i argumentar-los, n’agafo un de mostra, d’aquesta setmana. Una vintena d’entitats catalanes –entre les quals les Cambres de Comerç, Foment, Pimec, FemCAT, el Col·legi d’Economistes, RACC, Barcelona Global i el Cercle d’Economia– denuncien el finançament autonòmic perquè “frena el progrés econòmic” de Catalunya, nega l’autonomia financera, trenca el principi d’ordinalitat respecte a altres comunitats que generen i aporten molt menys i no té en compte l’enorme diferència del cost de vida a Catalunya respecte a altres territoris. Però seguim perquè, si el finançament és una presa de pèl a tots els catalans, la inversió de l’Estat a Catalunya és una estafa, perquè prometen molt menys del que tocaria per PIB aportat (19%) i pes demogràfic (16%), pressuposten encara menys i executen –la inversió real– menys de la meitat. L’any 2022, el 42,9% del pressupostat, contra el 73% de la mitjana estatal i contra el 179% invertit a Madrid, segons dades del govern espanyol. I no és una raresa del 2022; es repeteix com l’all. L’any 2021 va ser el 35,8% del pressupostat, el més baix de tot l’Estat. En el període 2015-2022 la mitjana va ser similar i el govern de la Generalitat ha xifrat aquest deute en més de 5.000 milions en inversions, escatimats a les infraestructures i els serveis catalans, i que s’acumulen als del lustre anterior i als de l’anterior. Ni vostès ni jo els veurem mai més. Però sobretot no diguin que “Espanya ens roba”, que això és exagerat, unilateral i atia el conflicte.
