Opinió

Cita prèvia

Els serveis públics i la resta haurien de tenir en compte el valor del temps dels ciutadans

Sembla que per fi algú hi posa seny: l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona ha anunciat que a partir del 15 de gener ja no caldrà cita prèvia per ser atès a les dependències municipals. Esperem que aquesta decisió es converteixi ara en tendència i ben aviat la resta de serveis públics deixin enrere el que ha estat un malson per a molts ciutadans. Perquè ha arribat un moment que no és possible resoldre res si no tens cita prèvia. No pots anar al banc sense haver concertat hora, no pots anar al metge sense tenir-ho anotat al calendari, no pots renovar-te el carnet sense haver-te inscrit, no pots anar a cap servei municipal sense haver-ho agendat... O sigui, que no es pot fer cap pas sense la maleïda cita prèvia! Fins i tot algunes botigues comencen a demanar cita amb l’excusa d’atendre millor els clients. En realitat, però, aquest invent serveix de ben poc perquè, una vegada arribats a lloc, la cua ve a ser la mateixa que hauries fet sense la cita prèvia! Això passa especialment en sectors com el de la salut, on no tenen cap respecte pel valor del temps personal de cadascú i on, malgrat tenir l’hora exacta de la visita, pots estar-te prop de dues hores escalfant la cadira, sense cap signe de penediment ni cap indici que et demanin disculpes. I no parlem de la banca, on per fer el tràmit més insignificant cal demanar hora. No fos cas que els pobres treballadors de la sucursal patissin estrès o no poguessin sortir a fer el tradicional cafè de mig matí mentre les cues dins l’oficina i les males cares s’acumulen a totes hores. Si sumessin el temps que es perd fent els tràmits telefònics o online per aconseguir la cita prèvia i el temps posterior d’espera una vegada arribats a lloc, les hores perdudes segur que superen les hores que es perden diàriament amb els múltiples retards de Renfe! Els serveis públics i la resta haurien de tenir en compte el valor del temps dels ciutadans i, sobretot, haurien de tenir ben presents les necessitats reals de les persones i no posar entrebancs per fer-ho tot més complicat del que ja ho és. Un exemple són els 1.741 documents de mitjana que una petita empresa ha de tramitar anualment davant l’administració pública catalana. Vaja, una barbaritat a la qual ningú hi posa remei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.