El mal ús del cotxe
El trànsit fa que Girona continuï ancorada en un model de ciutat caduc del segle XX
S’ha d’aplaudir la valentia de l’Ajuntament de Girona per convertir en zona de vianants alguns carrers amb més flux de trànsit, encara que només hagi estat poc més que una anècdota. Més enllà dels experiments, l’àmbit de la mobilitat és un dels temes més complicats de resoldre a Girona. El problema és general a la ciutat. En la part del centre, s’han definit zones de baixes emissions i s’han adoptat mesures restrictives, però el trastorn del trànsit afecta tot el municipi. La congestió és evident, per la manca d’aparcaments i alternatives dissuasives per evitar que els cotxes accedeixin a la ciutat. La cosa és greu, fins i tot des del primer quilòmetre d’entrada a la ciutat, on de mica en mica, amb tolerància i impunitat, els vehicles van trinxant voreres, espais d’arbrats, de lleure i esbarjo dels gironins, per convertir-los en aparcaments improvisats. Parlo de la sortida oest de l’autopista i la zona de Domeny. Només cal acostar-se a la zona, davant el parc d’en Pitus, entre els carrer Robert Bolaño i el carrer Sant Gregori, els dies que hi ha partit de bàsquet a Fontajau, o quan hi ha esdeveniment que mouen molta gent, encara que tampoc calen grans esdeveniments per veure aquest desgavell. El que s’havia de convertir en un barri residencial nou i agradable per viure-hi, a l’entrada óest, aviat pot esdevenir un malson per a aquells que triïn anar-hi a viure. El mal ús i abús dels vehicles que es veu en aquesta part de la ciutat porta a un procés de degradació de la cosa pública, seguint la mateixa pauta del que ha passat a l’altre banda del pont de Fontajau. L’espai lúdic i comercial que hi ha entre l’avinguda Tarradellas i el carrer del Poble Sahrauí, s’havia dissenyat i construït amb espais i passejos amb arbrat, situats entre els diferents centres comercials, però, de mica en mica, entre obres i abusos, aquests espais es van anar deteriorant, la majoria d’arbres ja han desaparegut i s’han convertit i consolidat com a aparcaments gratuïts i improvisats. Es poden fer els experiments que vulguem amb la mobilitat, queda bé per fer la retòrica de la pacificació del trànsit, però, mentre no es restringeixi l’entrada de vehicles, Girona continuarà ancorada en un model de ciutat caduc del segle XX.
