Mapes

Ara resulta que els mapes escolars ens havien enganyat: presentaven una relació falsa de la superfície dels continents. Europa i Àsia, sobretot, ocupaven més espai del corresponent a la realitat.

Parlo dels tradicionals mapamundis, que seguien el sistema anomenat “projecció Mercator”, nom popularitzat del geògraf i matemàtic flamenc Kremer. Kremer fou un gran savi, i un gran cartògraf, I la prova n’és que el seu sistema de representar el món ha arribat fins avui, i això que va inventar-lo fa quatre-cents anys. Però com que es basava en la projecció de la superfície de la Terra en un cilindre tangent a l’equador, la part més nòrdica i la més meridional del planeta quedaven deformades per un excés d’extensió.

Llegeixo a “Tele/exprés” que un cartògraf alemany, Peters, ha confeccionat un nou mapamundi que corregeix el Mercator, i que ha obtingut un ressò favorable entre personalitats i entitats científiques. No és pas l’únic cartògraf que ha treballat per a perfeccionar la representació plana de la Terra, i d’un temps ençà coexisteixen en el mercat mapamundis dibuixats d’acord amb diversos sistemes. Jo en tinc un a casa penjat a la paret, que diu “projecció de Boggs eumòrfica equivalent”. Sempre m’havia sorprès la reducció que havien sofert Europa i Àsia, en comparació amb la seva extensió convencional. Peters també insisteix en aquest punt, de manera que hem d’admetre que Europa i Àsia havien estat “inflades”; amb aquests nous criteris augmenta el protagonisme de l’Àfrica, que es converteix en el continent “central” i físicament dominant. Es curiós que en els mapes es faci justícia al continent africà ara que políticament i econòmicament ha demostrat la seva enorme importància.

Jo sóc un entusiasta dels mapes, de tota mena de mapes. M’he passat moltes estones mirant-ne, intentant entendre una comarca o un país a través d’un paper. He esta incapaç de fer un viatge –a Sicília, a l’Índia, al Priorat– sense dur a la butxaca un mapa que prèviament m’havia “ficat al cap”. També procuro d’arribar a qualsevol ciutat havent “paït” el seu plànol, i, si no l’he trobat abans, el primer que faig en sortir de l’hotel és comprar-ne un. No és que tingui por de perdre’m, és com una necessitat de “posseir” la ciutat a través dels ulls abans d’haver-la vista de debò.

És fàcil criticar ara els mapes que resulten de la projecció Mercator, quan se sap que és imperfecta. La seva utilitat ha esta immensa, i encara avui és una eina bàsica per a la navegació aèria i marítima. Jo tinc una gran admiració pels cartògrafs i trobo que té molt de mèrit recollir en un paper l’extraordinària complexitat de les formes geogràfiques. És un treball de síntesi que, d’alguna manera, s’emparenta amb l’escriptura d’un poema.