Opinió

Tribuna

Rússia, al caire de l’abisme

“Els designis del dictador confirmen que els ucraïnesos estan lluitant per la seva supervivència com a poble i per l’ordre de seguretat internacional

Amb l’anunci de mobilització parcial del 21 de setembre, Vladímir Putin ha encetat una desesperada cursa cap endavant que acabarà molt malament per al seu país i per a ell. Ha traït la promesa no escrita amb la població, sobretot la moscovita, que la lluita armada no els afectaria. El seu discurs va disparar el flux de russos cap a l’estranger. Fugen ciutadans esverats que han entès que la crida “parcial” al front pot mutar i estendre’s a conveniència del dictador. Aquell mateix vespre, en van tenir la confirmació: joves manifestants contra la guerra foren arrestats i immediatament mobilitzats.

Putin reacciona com un ludòpata davant el seu error garrafal de llançar una “operació especial” al febrer, destinada a sotmetre Ucraïna en tres dies. Davant les espectaculars victòries militars d’Ucraïna a Khàrkiv, que han retornat milers de quilòmetres quadrats al control ucraïnès, l‘invasor juga més fort encara. Organitza referèndums fake d’autodeterminació a correcuita als territoris ocupats del Donbass, Kherson i Zaporíjia perquè s’uneixin a Rússia i, mentre prova de convèncer l’opinió pública que Occident vol destruir el seu país, mobilitza 300.000 reservistes i ens amenaça amb atacs nuclears en defensa de la integritat territorial de... Rússia. O sia, Putin ens ve a dir que Rússia és qualsevol territori que ell consideri rus, i ateneu-vos a les conseqüències.

Després de set mesos de guerra d’agressió, el Kremlin ha fracassat militarment, a part de políticament i diplomàtica, i ara també en l’estratègia de dissimular la guerra de portes endins.

En una cosa el discurs de Putin l’encerta, però, i és quan identifica tot Occident com a enemic. Els fets demostren que el món lliure, i en especial la Unió Europea, no pot tolerar ni negociar amb un veí tan perillós a les seves fronteres. L’actual règim rus suposa una amenaça existencial per al futur i la prosperitat d’Europa.

Els designis del dictador confirmen que els ucraïnesos estan lluitant per la seva supervivència com a poble i per l’ordre de seguretat internacional. La Unió Europea ha reaccionat en conseqüència, tot reafirmant el seu suport militar, material i humanitari a Kíiv, i preparant un nou paquet de sancions contra la Federació russa i individus que hi exerceixen responsabilitat política.

No l’encerta, Putin, quan diu que Occident vol desmembrar Rússia. Es descompondrà tota sola. La paradoxa del tirà que vol ressuscitar l’imperi soviètic és que causarà l’efecte contrari.

L’estat més gros del món s’endinsa en una crisi multinivell de tal magnitud que serà incapaç de retenir les nacions captives que encara engloba. Recordem com la inestabilitat política als anys 80, potenciada per la poca credibilitat del govern, les dificultats econòmiques i l’ànsia de canvi de la població, condugué a la desintegració de la Unió Soviètica.

Hi ha un debat públic recurrent sobre l’impacte real de les sancions. Són qüestionades perquè també perjudiquen les nostres economies, i de quina manera! Des de la invasió al febrer, pot fer la impressió que les sancions han funcionat poc per a reduir el pressupost destinat a la maquinària de guerra russa. Tanmateix, estan produint una desglobalització accelerada de la seva economia. Moscou ha deixat de publicar estadístiques sobre comerç exterior, producció de gas i petroli, i el sector bancari, entre d’altres. Senyal que van malament. Rússia ha estat expulsada dels mercats internacionals, del sistema financer i té problemes per importar tecnologia, logística i productes intermedis per a les manufactures. Són efectes graduals, però devastadors. La producció industrial s’està desplomant fins i tot en béns de tecnologia mitjana com ara les neveres, els cotxes i els televisors.

Des de la Unió Europea, ara és el moment de mantenir el cap fred. No deixar-se intimidar per l’escalada militar i retòrica d’un dèspota acorralat. L’alternativa d’acostar-se a les seves pretensions produiria més inestabilitat i guerra, perquè l’esperonaria, a ell i a altres dictadors arreu del món. De cara al futur, hem d’aprendre dels errors del passat. La UE hauria d’haver escoltat més aquells que coneixen Rússia millor, els nous estats membres provinents de l’altra banda del teló d’acer. D’ara endavant, hem de reduir la nostra dependència estratègica de països autocràtics i agressius. A tothom li ve al cap la Xina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia