Opinió

opinió

Marga Payola

Sí al català! Sí a Europa!

Dotze llengües oficials tenen menys parlants que el català a Europa

Avui celebrem el Dia Europeu de les Llengües. És una bona ocasió per tornar a reclamar un projecte europeu respectuós i inclusiu amb totes les llengües històriques d’Europa. Si bé és cert que les competències lingüístiques són exclusives dels estats membres, el català ha fet passos endavant en la seva consolidació com a tretzena llengua més parlada de la Unió Europea (UE). El 1990 es va aprovar la resolució Reding al Parlament Europeu, que ha permès a les oficines de la UE a Barcelona utilitzar el català de manera habitual en els seus actes i comunicacions. També es van aconseguir els acords bilaterals entre l’Estat espanyol i la UE per facilitar la comunicació en català entre els ciutadans i les institucions, tot i que no funcionen.

No tot han estat bones notícies. Recentment, hem vist amb preocupació com la Comissió Europea ha rebutjat dues propostes importants per garantir els drets lingüístics dels parlants de llengües regionals o minoritàries –o minoritzades, com és el cas del català–. En primer lloc, el rebuig a la iniciativa ciutadana Europa Minority Safepack, que ha recollit més d’un milió de signatures per tal que la UE elabori una directiva de protecció de les llengües no oficials. En segon lloc, el rebuig d’incloure la proposta 10 million voices: make Catalan an official EU language a les conclusions de la conferència sobre el futur d’Europa, malgrat ser la proposta més votada.

El cas del català és únic a la UE: no hi ha cap llengua de la mida del català que no sigui oficial a Europa. De fet, hi ha dotze llengües oficials que tenen menys parlants que el català. Més enllà del prestigi que comportaria l’oficialitat del català, aquest reconeixement donaria molts drets nous als catalanoparlants. Per començar, la majoria de directives només tenen en compte les llengües oficials, com per exemple les d’etiquetatge d’aliments i medicaments. A més, el català formaria part de l’àmbit de programes de protecció i difusió de llengües de la UE. També es podria fer servir a les institucions i organismes europeus, i permetria que els eurodiputats poguessin treballar en català, tant en plenari com a les reunions. A més, tots els textos oficials de la UE estarien publicats en català.

Som 10 milions de parlants, els mateixos que té el suec, i volem tenir els mateixos drets lingüístics que els parlants de les llengües europees oficials. Els drets lingüístics són drets fonamentals i, per això, l’oficialitat del català a la UE seria una decisió d’afirmació del projecte europeu. A Plataforma per la Llengua no ens aturarem fins a aconseguir-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia